Una parella era en el seu domicili amb els dos fills de 5 i 2 anys. La dona estava tenint una conversa amb una familiar seva i utilitzava el telèfon del seu marit. L’home es va enfadar i va començar una discussió. Va agafar la dona pel coll i ella va intentar escapolir-se perquè, segons ella, l’estava escanyant i volia alliberar-se. Llavors el va esgarrapar el coll i li va trencar la samarreta. Tot va passar davant del fill de cinc anys. La dona i els dos fills es van refugiar a casa d’un veí.
La fiscalia va presentar càrrecs contra tots dos i els hi demanava presó condicional durant 14 mesos per un delicte menor de maltractaments. El Tribunal de Corts va determinar que és l’home qui inicià el forceig i qui agafa pel coll a la dona. L’home ho admet i el veí ho corrobora perquè el fill de cinc anys ho va explicar quan van poder arribar al pis del costat.
Dret a defensar-se
La sentència absol la dona perquè tenia tot el dret a fer el possible per escapar-se quan l’home la tenia agafada pel coll. I, a més, sense que la muller hagués fet res per provocar la discussió perquè només parlava per telèfon amb el telèfon d’ell i aquest va ser el motiu de l’inici dels incidents.
La defensa pròpia és l’eximent de la responsabilitat pel fet d’haver esgarrapat el marit que, segons ella, l’estava agafant pel coll amb les dues mans. L’home ha estat condemnat a catorze mesos de presó condicional com a autor d’un delicte menor de maltractaments en l’àmbit domèstic davant menor i la contravenció penal de lesions doloses.
La de fiscalia es de sense comentaris