Andorra no accepta més residències de youtubers o empresaris estrangers fins a nova ordre i això afecta fonamentalment els espanyols que formen la immensa majoria d’aquest tipus de residents. La quota de 150 permisos d’aquest tipus per aquest any està esgotada, però Govern ha fet un pas més. Habitualment, quan la quota s’esgota es permet que els candidats puguin apuntar-se a una llista d’espera. Els permet poder accedir si hi ha alguna baixa o accedir a la quota de l’any vinent. Actualment, però s’ha tancat la possibilitat d’estar a una llista d’espera. Per tant, no youtubers ni empresaris poden accedir a la inscripció per a obtenir la residència i cal veure com evoluciona en el futur.
Govern ha deixat clar que hi ha un pla per aturar l’excés de població i això afecta tant assalariats com a autònoms per compte propi que han de crear una empresa a Andorra. L’executiu està treballant en la possibilitat de limitar els sectors de creixement i quin tipus de permisos s’aturaran i això inclou assalariats i empresaris o youtubers forans. La idea general és només permetre noves residències que generin negocis amb valor afegit, sense que s’hagi fixat encara com s’establirà aquest criteri. El problema fonamental es troba en el creixement de deu mil persones en poc més de tres anys, el que significa un 12% de la població. Actualment, es freguen els 89.000 habitants.
Penso que la xifra que es dona d’habitants es poc realista, penso que estem mes prop del 95.000 que dels 89.000/90.0000
ANEU TARD COM SEMPRE!!!!!
Sincerament, no entenc per què alguns insisteixen que cal tornar a obrir la quota d’autònoms.
Si el sistema està saturat, què guanyem afegint més pressió? L’únic que en trauran profit són els de sempre: conductors, immobiliàries i “aconseguidors” que s’han fet d’or portant més gent i inflant encara més el mercat.
Andorra ja no pot absorbir més especulació.
Els lloguers estan pels núvols, els serveis públics van al límit i molts autònoms reals —els que treballen de debò— ho tenen cada cop més difícil. Reobrir el procés ara seria fer el joc als que només pensen en omplir-se les butxaques, encara que el país rebenti.
I si algun dia es torna a obrir, que sigui amb condicions molt més estrictes i, sobretot, que quedi totalment prohibit posar adreces fiscals en pisos.
Un pis és per viure-hi, no per fer-hi negocis ni especular-hi.
Qui vulgui muntar una empresa o activitat, que ho faci en un local comercial, que per això n’hi ha tants de buits. Això ajudaria a posar ordre i donar vida als carrers, en lloc de continuar expulsant gent dels habitatges.
A més, la nova quota d’autònoms hauria de ser molt selectiva i amb un límit anual clar, per evitar que es torni a descontrolar. No pot ser una porta oberta sense mesura: cal prioritzar projectes reals, útils pel país i sostenibles.
El Govern ha fet bé d’aturar-ho.
I si algun dia ho torna a obrir, que sigui amb criteri, responsabilitat i valentia, pensant en el futur d’Andorra i no en els de sempre.
No és anar contra ningú —és defensar el dret a viure dignament i acabar d’una vegada amb l’especulació que està ofegant el país.