Barcelona és la ciutat amb més inseguretat d’Espanya i una de les pitjors d’Europa fins al punt que ja ha entrat en el llistat de ciutats que es recomana que no es visitin. Per fer-se una idea, la capital catalana triplica Madrid en delictes. Barcelona ha fet un gir brutal en la darrera dècada directament lligat als mandats d’Ada Colau. Els barcelonins creuen que hi havia massa turista i van votar com a alcalde la líder del moviment okupa. Posar d’alcalde a la líder okupa, que podia anar malament? Ha passat algun altre cop això a la història?
Barcelona és la gran ciutat de referència de la gent d’Andorra que ha vist el procés de decadència. La immigració descontrolada i la criminalitat. Tot desbocat. Si l’altíssim nivell de seguretat sempre ha estat un gran actiu del Principat, la imatge de Barcelona l’ha disparat estratosfèricament. Lamentablement, la imatge de Barcelona és la més directa i habitual de constatar com és una gran ciutat europea que forma part de la UE.
Immigració descontrolada i criminalitat?
Ens convertiríem en la Barcelona d’Ada Colau. Aquest és l’exemple que de tant en tant es pot veure a les xarxes respecte al suposat Apocalipsi que es viuria al Principat en cas que s’aprovi el referèndum de l’Acord amb la UE. Immigració descontrolada i criminalitat. Els dos grans perills que clamen els contraris al text. Barcelona és a més ‘l’exemple perfecte’ tenint en compte que era una ciutat força segura amb una tirada turística tan bèstia i una atracció de gent que hi volia viure que el problema de l’habitatge es va descontrolar. La solució va ser donar el comandament a la líder okupa que clamava contra turisme i nouvinguts d’alt standing.
Andorra no té ni tindrà mai res a veure amb Barcelona per mil motius que és fins i tot patètic enumerar. L’acord no serà una porta oberta per a la immigració descontrolada ni per a un augment de la delinqüència. No hi ha ni un sol element empíric que justifiqui aquest auguri. El govern de torn del Principat serà qui continuï marcant les quotes i el mínim que s’ha pactat és simplement ínfim. Ridícul. Avui en dia s’estan donant cinc cops més de permisos residència a comunitaris del que obliga l’acord. I sent actualment cinc cops més del mínim pactat amb Brussel·les continuen sent petitíssim en comparació amb els permisos a ciutadans que no són de la Unió Europea. Bàsicament a sud-americans. I es podrà continuar expulsant als delinqüents. I potser això es limita una mica i jo encantat. Hi ha gent que se l’ha fet fora per un positiu en alcoholèmia. Si l’Acord amb la UE serveix per acabar amb aquestes cacicades impròpies d’una societat mínimament evolucionada doncs encara millor.
L’adacoaluisme i en el que s’ha convertit és un element més dels que s’estan funcionant a l’hora de posar la por en el cos als ciutadans. I són tàctiques molt més efectives que les dels defensors del ‘sí’. La por i la incertesa és sempre una arma poderosa.
Els andorrans podran comprar pisos a Espanya?
Pedro Sánchez acaba d’anunciar que els extracomunitaris hauran de pagar el doble pels immobles que es comprin a Espanya. Evidentment, la mesura no va contra Andorra, però afecta a tots els que tenim aquest passaport i cap altre. És un exemple de la fragilitat del Principat. Una acció contra els britànics que compren habitatges massivament a l’Estat veí té un dany col·lateral brutal.
Agradi o no als partidaris del ‘no’, l’acord d’associació és un escut contra mesures que puguin afectar Andorra. S’haurà de veure quin és el volum i el gruix de l’escut. És evident, però que sense acord la protecció és nul·la. Només comptem, com sempre, de la bona voluntat de França. Què passarà si no tenim acord i un dia algun país comunitari ens posa entre l’espasa i la paret perquè disparem el percentatge impositiu?
De moment, si no canvia la situació, els andorrans no podran comprar pisos a Espanya a menys que vulguin pagar el doble. Allò de què ens podem quedar eternament com estem és una hipòtesi amb 0% possibilitats d’èxit. Negociar un acord millor que aquest, perquè algun haurem de negociar, no en té massa més de possibilitats.
