Una dona va comprar un apartament amb plaça d’aparcament. Quan ja era instal·lada, un dia es va trobar el cotxe ratllat i una nota on se l’indicava que estava ocupant una plaça que era propietat d’un altre i l’instava a no aparcar més. Quan la dona es va dirigir a la immobiliària que li havia ensenyat el pis i la plaça es va assabentar que s’havia produït un error. En comptes d’ensenyar-li la plaça 3 del bloc 6, la que es venia, li van mostrar el mateix número però del bloc 7. La plaça comprada és més petita que la que li van ensenyar i considera que va ser objecte d’un engany perquè en cas que hagués vist la plaça real no hauria adquirit l’habitatge.
La dona va portar el cas a la Justícia i demanava que se li tornessin els diners que va cobrar la immobiliària com a comissió per la venda. I també les despeses notarials. Ni la Batllia ni el Tribunal Superior li han donat la raó. El motiu és que la immobiliària, que reconeix l’error a l’hora d’ensenyar la plaça d’aparcament, va ser contractada per la part venedora i no per la compradora. Per aquest motiu no es pot demanar una compensació perquè no hi ha cap contracte entre les dues parts.
Después nos reímos de las repúblicas bananera….
Jo em ric dels que compren coses de més de 10.000 euros amb els ulls tancats i sense mirar documentació, ni direcció ni res. Massa pocs d’aquests casos.
Em sembla una broma el motiu de denegació de la demanda