L’executiu, “amb la voluntat de garantir la gestió eficient i equitativa dels recursos públics” ha encarregat una anàlisi de les prestacions econòmiques atorgades pel ministeri d’Afers Socials. Aquest estudi, que es defensa com a mesura per “millorar el seguiment i el control” de les prestacions, l’està duent a terme una empresa nacional. Entre els objectius d’aquest estudi, hi ha fer un inventari de tots els ajuts econòmics pagats pel Govern durant els anys 2023 i 2024, incloent-hi les dades referents al nombre de persones que perceben les prestacions desglossades per tipus d’ajut, quantitat rebuda, requisits que cal complir i partida pressupostària destinada a aquest ajut, entre altres conceptes; revisar els expedients d’acord amb una mostra representativa i verificar la correcta aplicació dels controls i de la legislació vigent en matèria de serveis socials i sociosanitaris; i aportar les propostes de millora escaients per tal de detectar i mitigar possibles mancances. Com a dada rellevant cal destacar que l’any passat es van detectar sis casos de frau en la percepció d’ajuts socials.
Aquesta ha estat l’explicació de la ministra d’Afers Socials, Trini Marín, a una bateria de preguntes de la presidenta suplent del grup parlamentari Andorra Endavant, Noemí Amador, sobre el control de les ajudes públiques i la lluita contra el frau social. Marín també explica que per reforçar els mecanismes de detecció i sanció en els supòsits de possibles fraus, s’estan desenvolupant i implementant diferents mesures entre les quals l’estudi esmentat i la dotació d’una plaça encarregada de la inspecció per dur a terme funcions de control per tal de detectar l’incompliment de qualsevol de les condicions que van motivar l’atorgament o la renovació de la prestació. També es posa sobre la taula, com a mesura, les eines informàtiques i s’esmenta que la història social compartida permet compartir dades entre els professionals. A més la ministra recorda que el bus d’interoperabilitat en el qual treballa l’executiu permetrà reduir “duplicitats i augmentar l’eficiència en tots els àmbits, també pel que fa a la gestió de les prestacions, en permetre creuar de manera més àgil les dades amb altres departaments per verificar de manera més eficient la situació real dels sol·licitants”.
Igualment, es posa en relleu que l’àrea de Gestió de Prestacions, durant el procés de valoració per atorgar o renovar les prestacions econòmiques, “efectua de manera exhaustiva la verificació documental i econòmica de cada cas” per garantir que les ajudes vagin a parar a les persones que realment compleixin els requisits establerts. En aquest sentit, en les respostes es posa en relleu que l’any 2024, es van tramitar 1.496 sol·licituds de prestacions econòmiques (desocupació involuntària, fill a càrrec, ajut a l’habitatge, pensions de solidaritat per discapacitat i gent gran), de les quals 426 es van resoldre desfavorablement o es van arxivar per manca de documentació o altres, això suposa un 28,50% de les sol·licituds presentades. A posteriori, el personal encarregat del treball social a les parròquies fa el seguiment dels casos i les comprovacions escaients per verificar que no s’han produït canvis en els requisits que van originar l’atorgament de la prestació. En cas de detectar indicis d’un possible frau, el departament inicia la revisió d’ofici corresponent.
I qüestionada sobre com vetlla el Govern per garantir que els mecanismes de control no afectin negativament les persones en situació de vulnerabilitat, la titular d’Afers Socials explica que es prioritza la prevenció i la detecció precoç d’irregularitats, mitjançant la combinació d’eines digitals i el treball del personal encarregat de la gestió de les prestacions, per minimitzar l’error i “evitar perjudicis injustificats”. A més, afegeix que “s’impulsen accions de sensibilització i informació perquè les persones beneficiàries coneguin els requisits i les obligacions associats als ajuts, fomentant així la col·laboració i la responsabilitat ciutadana”.
