El govern d’Andorra ha anunciat la creació un dispositiu d’acollida per als immigrants que arriben al Principat. L’executiu no ha avançat els detalls del programa que ja té pràcticament enllestit, però el programa, segons ha fet públic l’executiu, cobreix àmpliament la integració social, lingüística i cultural d’aquest col·lectiu. Es tracta de potenciar la cohesió social i la protecció de l’idioma oficial. Govern ha defensat l’aplicació del seu programa d’integració i ha rebutjat el que havia presentat el principal partit de l’oposició, Concòrdia, ja que considera que és molt similar i per tant és una acció que ja quedarà coberta.
El servei d’acolliment inicial que havia presentat Concòrdia, i que segons l’executiu és molt similar al que s’aplicarà, dependria del Ministeri d’Interior i inclouria: informació sobre els drets i deures de residència a Andorra; orientació sobre els serveis sanitaris i educatius disponibles; assessorament inicial pel que fa a la regulació administrativa, i una primera formació bàsica i obligatòria, de dos mitjos dies de durada, sobre el territori, les institucions i la llengua i la cultura andorranes.
Adaptat segons el tipus d’immigrant
A través de la col·laboració entre el Govern i els comuns amb les entitats socials i culturals del país, es proposa promoure activitats per a difondre les festes, tradicions i el patrimoni històric del Principat, a més de facilitar-los un catàleg actualitzat de totes les associacions. També es planteja l’organització d’iniciatives que ajudin a conèixer l’entorn natural del país, a través de sortides que alhora serviran com a eina d’integració i convivència.
Pel que fa a la promoció de la llengua catalana, com a element essencial d’integració social, accés als serveis i a la participació comunitària, es vol garantir una oferta pública de cursos gratuïts, diferenciats per nivells i amb continguts adaptats per a cada situació d’acolliment. Això significa que s’aplicarà de forma diferent segons l’immigrant, ja que no és el mateix algú arribat de Sud-amèrica que, per exemple, de Catalunya.










Hi ha gent que porta 10 anys i no sap encara anar a a soldeu.
Cómo amaneció?
Al centre esportiu dels serradells una gran majoria de monitors, tot i tenir suficients competències en llengua catalana, fan les classes en una llengua estrangera, fins i tot als nens petits: spinning, arts marcials, natació, etc… I això és cada día.
Vulneren clarament la llei de l’esport, la llei de la llengua pròpia i oficial, …, a banda de que és una vulneració clara dels drets lingüístics dels que volen viure al nostre país en la nostra llengua i, al meu entendre, una manca de respecte com una casa de pagès.
També s’ho haurien de fer mirar alguns dels funcionaris que estan a la recepció que, tot i ser andorrans i la cara visible del centre esportiu, parlen entre ells en una llengua estrangera.
I ja no cal ni que parlem de certs policies, bombers, administratiu/ves de la séu de la justícia, etc. En aquesta casos, també convindria fer un curs d’integració per recordar-los quina nacionalitat tenen i on treballen.
I algú del Govern, per exemple la ministra de les mil carteres, ens explicarà quant costarà la festa?
Perquè, clar, quan tens un volum d’immigració dins dels paràmetres que es podrien considerar normals, podem entendre i acceptar que s’ha d’ajudar a la integració dels immigrants.
Però quan desboques el tema amb plena consciència i per una gestió pèssima, feta per beneficiar els quatre de sempre, un s’ha de preguntar: per què els meus impostos, que podrien repartir-se per beneficiar una població ben organitzada i millorar la qualitat de vida de tothom, han d’anar a parar a un col·lectiu que, de moment, no ha aportat res al país, més enllà de tensió social?
I mentre els que sí que han treballat de valent —per exemple, quaranta anys cotitzant— veuran com aquests diners que podrien anar a pensions dignes es destinen a una immigració que no aporta valor afegit, sinó pressió, ens venen el discurs de la solidaritat sense límits.
No seria millor invertir en polítiques de formació gratuïta per a la gent del país, jove i gran, que està sense cap oportunitat laboral perquè el país no crea ni un sol lloc de treball nou ni cap empresa amb valor afegit?
EL GOVERN, COM A TAL, TAMBÉ PODRIA CREAR ALGUNA EMPRESA PÚBLICO-PRIVADA AMB TECNOLOGIA, FORMAR GENT DEL PAÍS I CREAR FUTUR, OFERINT LLOCS DE TREBALL EN LLOC DE FER-LOS FORA PER INVERTIR EN GENT QUE REPRESENTA UNA DESPESA DESPROPORCIONADA PEL POC VALOR AFEGIT.
En lloc d’això, ens dediquem a alimentar un problema que només farà que créixer, veient com està ja la situació actual.
Si la immigració hagués entrat de manera ordenada i amb límits, com havia de ser, la construcció al país no s’hauria convertit en el “can pixa” que és ara, i tots aquests diners estarien disponibles per millorar la vida de la població.
No en tenim prou que les ajudes a l’habitatge s’hagin multiplicat per catorze, passant de 2 milions a 29 milions, que ara també haurem d’afegir-ne uns quants més per reordenar una immigració desbocada.
El problema no és que la feina no existeixi, sinó que el Govern ha obert la veda de la construcció sense cap fre ni previsió.
Els permisos i les obres són reals i aprovats, però sense una planificació proporcional a la capacitat del país, s’ha acabat generant una necessitat de mà d’obra que depèn completament d’una immigració massiva.
És una roda que es retroalimenta sola: més permisos → més mà d’obra → més pressió social → més despesa pública.
I tot, sense un model econòmic clar ni un pla per garantir que aquesta expansió deixi algun benefici real a la població del país.