La manca d’habitatge continua sent el principal fre per als treballadors temporers que volen establir-se a Andorra. Segons les associacions de residents sud-americans, prop de 450 persones, entre argentins, peruans i colombians, han hagut de desistir aquesta temporada per no poder accedir a un allotjament.
Marcelo Ponce, president de Argentinos en Andorra, va alertar la setmana passada que uns 250 ciutadans argentins no han pogut instal·lar-se al Principat. A la mateixa situació s’enfronten aproximadament un centenar de peruans i un centenar de colombians, segons les respectives associacions.
Les dificultats per llogar un pis o una habitació són el principal obstacle. Les autoritats exigeixen que els temporers disposin d’un contracte de lloguer al seu nom, però, tal com explica Lorenzo Castillo, president de Peruanos en Andorra, pocs propietaris accepten contractar amb temporers i els preus continuen sent “inassolibles”. A això s’hi afegeix l’obligació de presentar un bitllet de tornada, un requisit que encareix encara més les despeses inicials.
Tant de bo a Catalunya poguéssim fer el mateix
Ojalá
És una mà d,obra excel.lent qué AND es perd, però.
En aquesta mà d’obra que dius hi ha de tot tipus, excel·lents treballadors i persones que són uns penques.
I també aixo te que acabar i calmar-se en algun punt, la situació actual és insostenible per tothom.
Perfecte
A Catalunya, per la cobdícia de uns quants empresaris ens van omplir el país de immigrants de parla castellana (tèxtils) les empreses al final van anar a Norris però aquets immigrants es varen quedar i ara tot són problemes amb la desnaturalització de la nostre cultura (Llengua, custuns etc), a més del colapse del pais ( serveis sanitaris ajudes socials, etc, delinqüència) , i un gir polític a la esquerra,heu racionalitzar millor aquest problema, teniu el nostre exemple , penseu ho BE.
El teu comentari és una caricatura plena de prejudicis que insulta la memòria i l’esforç de milers de persones com els meus avis.
No vinguis a explicar la immigració dels anys 50 i 60 dient que va ‘desnaturalitzar’ Catalunya, quan jo sóc el resultat viu d’aquell procés. Els meus avis van venir amb les mans buides i el cor ple d’esperança, per treballar en condicions que tu ni t’imagines. Van sudar per aixecar aquest país quan ningú més ho faria.
Vostès parlen de ‘problemes’ i ‘col·lapse’, però esborren del relat que aquests immigrants i els seus fills van construir els barris, les fàbriques i les escoles que avui tenim. Que van pagar els seus impostos i van contribuir als serveis que ara diu que ‘col·lapsen’. La seva narrativa convida a la divisió i l’odi, i amaga la veritat fonamental: que Catalunya és, i ha estat sempre, un mosaic de trajectòries.
És profundament injust reduir les vides dels meus avantpassats a un ‘problema’. La cultura d’aquest país no es va ‘desnaturalitzar’—es va enriquir i va créixer. I avui, el seu net parla català, viu, treballa i paga els impostos a Catalunya, i defensa la terra amb la mateixa passió que qui neix d’una nissaga de deu generacions.
Abans de parlar de ‘racionalitzar el problema’, comenci per reconèixer la dignitat de les persones que el van viure. La nostra existència no és el problema—el seu relat excluent sí que ho és.
Molt cert.
A mi em sembla molt be als requisitos de tenir als papes amb recla i billet de tornada encara que els que als han contratat tenían de tenir la casa per estar hasta que se tinguin de marchar al seu Pais es com éste de fer i aixo correspon a las autoridades fer cumplir la llei
L, immigració ha de gestionar.se bé, pels que venen i pels que hi vivim, sino no funciona ni la sanitat ni l,educació i si els que hi viuen tenen problemes de habitatge, els que vénen encara més. Crec que a tot arreu tenim problemes perquè no s,ha gestionat bé l, immigració i anem a pitjor.
Els que parlen, de la inmigracio Dels anys, 50i 60, no tenen ni idea del que parlen,jo si que Ho vag viure,lo primer ere la gran discriminación, que ens van Fer patir, dingu ens va ayudar, en cap sentit, si a casa no i había ingresos, suficientes no podías menjar de moltes coses ,i res de delincuencia,comencar a treballar als 14anys, gent 10 hores diaries