Les ajudes públiques destinades a l’habitatge s’han multiplicat per catorze en només cinc anys, passant de 2,1 milions d’euros el 2019 a 29,3 milions el 2024, segons les darreres dades del Departament d’Estadística sobre la funció de protecció social.
Aquest increment, que no té precedents en cap altre àmbit d’ajuts socials, reflecteix l’impacte creixent de la crisi de l’habitatge al Principat i la necessitat d’una major intervenció pública per garantir l’accés a un allotjament digne.
Entre el 2019 i el 2021, la despesa estatal en matèria d’habitatge es mantenia per sota dels 3 milions d’euros, però a partir del 2022 s’inicia una escalada notable: 3,6 milions aquell any, 14,9 milions el 2023 i 29,3 milions el 2024. En només dos exercicis, les ajudes s’han gairebé duplicat, situant-se com una de les partides amb major creixement percentual dins la protecció social.
Tot i aquest augment, la partida destinada a l’habitatge continua sent inferior a altres funcions com malaltia i discapacitat (76,5 milions el 2024) o gent gran (182,1 milions), però el ritme de creixement d’aquesta despesa és el més alt del conjunt.












Les subvencions les paguem els ciutadans , no les pague Govern i tot perque els hotelers i constructors necessiten mes gent.
Amb aquest govern al volant, Andorra perd categoria i dignitat a una velocitat alarmant.
Tot peta per tots costats: No hi ha pisos, els preus són una bogeria, la sanitat col·lapsa, l’educació va justa i el transport és una vergonya. Però ells encara volen omplir el país de més gent sense formació, sense idiomes i sense cap mena de valor afegit.
Mentrestant, els serveis públics estan al límit, els salaris no donen per viure i els de dalt segueixen fent veure que tot va bé.
Andorra no pot absorbir més d’això. No hi ha habitatges, no hi ha metges, no hi ha places a les escoles ni sous que permetin viure amb dignitat.
I a sobre: No pot ser que per veure un especialista la gent hagi d’esperar fins a deu mesos. Què ha de fer la gent mentrestant, rebentar? Perquè la majoria de ciutadans no formen part del club selecte que pot pagar un metge privat o un fisio, on la visita és directa o, com a molt, en una setmana. Això no és un sistema de salut, és una vergonya nacional.
A tot això, s’hi suma el gran problema de la seguretat del país i la poca integració a la cultura local. A més, els programes d’integració —des de l’idioma fins a altres programes socials— suposen un cost enorme per a les nostres butxaques, sense que es resolguin els problemes reals de convivència i cohesió.
I mentrestant: El país veí ja els ha dit clarament que es mengin els seus propis problemes d’immigració, en lloc de tenir la cara dura de transferir-los aquí. Aquesta actitud mostra falta de respecte, manca d’ètica i mala educació flagrant, una postura tan barruera que avergonyeix fins i tot fora de les nostres fronteres.
PERO COM ES POT PARLAR DE INNOVACIÓ I TECNOLOGIA AMB UNA DESPESA CONSIDERABLE I FER UN PAÍS PASTERA AL MIL PER CENT?! DE QUÈ VA AQUEST GOVERN SI NO CREA NI UN SOL LLOC DE TREBALL O EMPRESA QUE SOBRESURTI AMB RES?!
Però sembla que la prioritat del govern és maquillar les xifres i vendre creixement, encara que sigui a base de fer explotar el país.
Governar no és fer números, és cuidar la gent. Però aquí governen com si el país fos una empresa d’amics, on el ciutadà és només mà d’obra barata o un número d’estadística. No tenen ni la més mínima idea del que vol dir gestionar un país amb visió, equilibri i sentit comú.
És desesperant veure el que han fet amb l’habitatge, amb la sanitat, amb la immigració descontrolada i amb la seguretat. Cap pla seriós, cap previsió, cap responsabilitat. Si segueixen així, això acabarà malament: amb ràbia, tensió i un poble fart de tanta incompetència.
Andorra no vol més excuses, vol governants amb cervell, cor i una mica de vergonya
PD. LA MALA GESTIO DEL GOVERNS SON LA RUINA DELS SEUS CIUTADANS I AQUETS ENS HAN PORTAT FINS AQUI