Segons el Govern, quan un mitjà fa una demanda relacionada amb el cos educatiu, cal distingir dues situacions. Si es tracta d’una petició a títol particular, el Ministeri no hi intervé i el docent pot fer l’entrevista lliurement. En canvi, quan un mitjà vol enregistrar imatges en un centre educatiu o conèixer més a fons algun projecte curricular, en aquest cas sí que hi ha protocols d’actuació. Expliquen que aquests protocols serveixen perquè el Ministeri estigui coordinat, per evitar “guirigalls” i garantir que hi hagi ordre en la gestió de les peticions. El Govern també remarca que el Ministeri respecta la llibertat d’expressió dels docents. A més, afegeixen que la Llei de la funció pública estableix uns deures de reserva, però subratllen que des d’Educació no s’ha donat cap instrucció que restringeixi la llibertat d’expressió del personal docent.
En el cas concret que ha originat el malestar, les preguntes plantejades eren estrictament pedagògiques i d’opinió —relatives a la manera d’ensenyar la història d’Andorra, els materials utilitzats, els canvis en el currículum o la reflexió dels alumnes sobre la identitat— i no demanaven enregistraments, accés al centre ni informació interna. Per aquest motiu, algunes fonts consideren que la docent podria haver respost amb normalitat, ja que les qüestions no entraven dins l’àmbit dels protocols de coordinació amb els mitjans que el Govern ha explicat.
