El cas recent d’una jove que ha denunciat assetjament a la feina ha tornat a evidenciar, segons Diversand, les mancances del marc legal andorrà davant situacions de transfòbia. Fa un mes, la Noah va presentar una denúncia per assetjament per raó de sexe arran de comentaris sobre la seva aparença i actituds que, explica, van deteriorar greument la seva salut mental fins al punt d’haver de ser hospitalitzada per una crisi d’ansietat, paranoia i agorafòbia. “Els comentaris d’aquesta dona em van arribar a generar confusió”, relata.
Diversand considera que episodis com aquest haurien de quedar clarament recollits als protocols d’assetjament, amb mesures explícites que garanteixin el respecte al nom sentit i que prohibeixin els comentaris sobre l’expressió de gènere. Tot i que enguany el Ministeri d’Igualtat ha establert l’obligació que totes les empreses disposin d’un protocol d’assetjament sexual i per raó de gènere, l’entitat lamenta que aquests instruments continuen sent “insuficients” per al col·lectiu LGTBI. Asseguren que les infografies i documents oficials parteixen d’una visió “heterosexual i tradicional” i reclamen que s’hi incorporin les persones amb diversitat de gènere, un error que ja han comunicat al departament d’Igualtat.
La presidenta de Diversand, Isabelle Vargas, adverteix que aquesta mancança en els protocols s’afegeix a un altre buit: la manca d’empara legal davant la transfòbia. L’associació reclama que el Codi penal inclogui de manera explícita la transfòbia com a delicte o agreujant d’odi, una reivindicació que consideren imprescindible i que ha recuperat força arran del cas de possible discriminació laboral. Vargas reconeix els avenços dels darrers anys en drets del col·lectiu trans, però subratlla que falta un pas clau: “Incloure al Codi penal un agreujant o el delicte d’odi i especificar els col·lectius vulnerables és essencial”.
Segons Diversand, l’absència d’una tipificació clara dificulta fins i tot la recollida de dades. “Ni tan sols des de la recollida de denúncies es classifiquen per raons de LGTBIfòbia. No hi ha manera de quantificar-ho”, lamenta la presidenta, que recorda que l’entitat rep habitualment casos vinculats a la negativa a utilitzar el nom sentit o a comentaris discriminatoris a l’escola i a la feina.
Diversand ha traslladat totes aquestes preocupacions al departament d’Igualtat. La resposta, expliquen, és que el Govern està estudiant possibles canvis.
