S’ha de prohibir la venda del Mein Kampf, l’obra en què Adolf Hitler exposa bona part de la seva ideologia nazi? És legítim que la Policia retiri exemplars d’una llibreria pel contingut d’un llibre? Aquestes són algunes de les preguntes que planteja la intervenció policial registrada aquest dissabte a Escaldes-Engordany, on els agents van retirar dos exemplars de l’obra del dictador alemany que estaven exposats a la venda en un establiment de l’avinguda Carlemany.
L’actuació obre un debat que va més enllà de la comercialització d’un llibre especialment controvertit. Posa sobre la taula els límits de la llibertat d’expressió, la difusió de les ideologies totalitàries i la possibilitat de restringir la venda d’obres històriques pel seu contingut. També planteja fins a quin punt una intervenció policial està justificada quan el mateix llibre es pot adquirir en altres establiments o consultar en biblioteques.
Els fets es van produir dissabte, cap a les vuit del vespre, quan un agent de paisà va detectar dos exemplars de Mein Kampf, comercialitzat en castellà amb el títol Mi lucha, a la secció d’història d’una coneguda llibreria del centre d’Escaldes.
Segons la informació facilitada per l’establiment, l’agent va assegurar als treballadors que la venda del llibre estava prohibida a tot Europa i va comunicar els fets a la Policia. Posteriorment, una patrulla es va desplaçar fins al local i va procedir a la retirada provisional dels dos volums.
Un llibre controvertit que es ven en altres països europeus
Una de les qüestions que suscita l’actuació és l’afirmació que Mein Kampf està prohibit a tot Europa. No existeix una prohibició general de comercialitzar aquesta obra aplicable a tots els països europeus. Les legislacions estableixen límits diferents a la propaganda nazi, la incitació a l’odi i la difusió de determinats continguts.
De fet, el llibre es comercialitza en diversos països europeus, inclosa Espanya, i es pot consultar en biblioteques i centres de documentació. També existeixen edicions crítiques i comentades destinades a contextualitzar històricament el text i analitzar la ideologia del nazisme.
Publicat originalment el 1925, Mein Kampf combina elements autobiogràfics amb l’exposició de les idees polítiques de Hitler, incloent-hi el seu antisemitisme, el racisme i els plantejaments que posteriorment marcarien la política del règim nazi.
La seva disponibilitat comercial planteja una distinció fonamental: vendre o estudiar una obra històrica no equival necessàriament a compartir, defensar o promoure les idees que conté. Al mateix temps, la difusió de propaganda destinada a fomentar l’odi o justificar la violència pot estar sotmesa a restriccions legals.
La llibreria defensa que no és l’única que comercialitza l’obra
Els treballadors de l’establiment van explicar als agents que els exemplars procedien d’una distribuïdora habitual, responsable del subministrament de bona part dels llibres que comercialitza la botiga.
Segons van indicar a RTVA, aquesta empresa distribueix aproximadament el 90% dels llibres de l’establiment, i l’obra de Hitler forma part del seu catàleg comercial.
Els dependents també van remarcar que no són els únics que venen Mein Kampf a Andorra. Segons les seves explicacions, el llibre es pot trobar en altres llibreries del Principat i també en biblioteques. Igualment, van recordar que establiments de la mateixa franquícia situats a Barcelona i València comercialitzen l’obra.
Aquestes circumstàncies plantegen una altra qüestió: si la venda del llibre constitueix una infracció, quin criteri s’hauria d’aplicar als altres establiments que també el distribueixen?
La justícia haurà de determinar si la retirada està justificada
Després de la intervenció, la Policia va retirar provisionalment els dos exemplars i va anunciar que traslladaria els fets a l’autoritat judicial perquè determini com s’ha de procedir.
La llibreria queda, per tant, a l’espera de la decisió judicial, que haurà d’aclarir si existeix una base legal per mantenir la retirada dels llibres o si els exemplars poden tornar a posar-se a la venda.
El cas situa Andorra davant d’un debat sensible: on acaba el dret a difondre i comercialitzar obres històriques i on comença la necessitat de protegir la societat davant la propaganda de les ideologies que promouen l’odi?
La qüestió no és si les idees de Hitler mereixen cap mena de legitimació, sinó si la prohibició de vendre un llibre és una resposta legalment justificada i compatible amb la llibertat d’expressió i d’informació. Una discussió que la retirada dels dos exemplars a Escaldes ha traslladat ara al terreny judicial.
