Premsa espanyola qüestiona les polítiques impulsades pel Govern d’Andorra per protegir el català i destaca que les obligacions lingüístiques introduïdes els darrers anys no han aconseguit frenar el predomini del castellà en bona part de les relacions quotidianes. Les informacions posen l’accent en el contrast entre les exigències imposades als residents, als comerços i als professionals i els resultats de les darreres enquestes, que evidencien un retrocés de l’ús de la llengua oficial del Principat.
El diari espanyol El Debate ha publicat un article en què destaca que el castellà guanya terreny a Andorra malgrat les exigències del Govern per fomentar el coneixement del català. El rotatiu dedica un apartat específic a les «polítiques que no funcionen» i qüestiona que les mesures adoptades estiguin aconseguint modificar els hàbits lingüístics de la població.
Les dades que recull mostren que el castellà és la llengua més utilitzada a les llars, amb un 38,8%, davant del 31,9% del català. També predomina en les relacions entre amics, amb un 38,2%, mentre que el català se situa en el 34,7%.
El mitjà remarca igualment que el coneixement del castellà arriba a una puntuació de 9,4 sobre 10, mentre que el català es queda en 7,9 punts, per sota dels 8,3 registrats el 2022.
Les sancions als comerços i les exigències als sanitaris, sota la lupa
Una de les mesures qüestionades és l’obligació que els establiments comercials garanteixin l’atenció en català i compleixin les exigències de retolació i documentació en la llengua oficial.
El diari recorda que Andorra va començar a imposar sancions el 2025 per incompliments de la normativa lingüística, entre els quals figurava la manca de formularis de reclamació en català.
La premsa espanyola també posa el focus en les dificultats que ha comportat l’exigència d’acreditar un nivell B2 de català als professionals sanitaris. La manca de metges i infermers va portar el Govern a flexibilitzar determinats requisits per facilitar la contractació de personal estranger.
El rotatiu interpreta aquesta flexibilització com una mostra de les dificultats per aplicar les exigències lingüístiques en sectors que necessiten incorporar professionals de manera urgent.
El castellà guanya terreny malgrat les mesures del Govern
Les dades de l’enquesta de coneixements i usos lingüístics mostren que el català ha passat del 63,7% al 55,9% com a primera llengua d’ús habitual en les relacions amb altres persones, una davallada de 7,8 punts respecte del 2022.
En canvi, el castellà ha passat del 48,6% al 55% en aquest mateix indicador. Els percentatges no són excloents, ja que una mateixa persona pot utilitzar habitualment més d’una llengua.
Aquestes xifres són utilitzades pel mitjà espanyol per qüestionar l’eficàcia de les polítiques lingüístiques, tot i que la nova legislació encara té un recorregut limitat i no es pot establir una relació directa entre la seva aplicació i l’evolució dels usos lingüístics.
Bonell defensa que els resultats de la llei necessiten temps
Malgrat les crítiques, el Govern d’Andorra manté que la protecció del català és una prioritat i considera que encara és massa aviat per valorar els efectes de la nova legislació.
La ministra de Cultura, Mònica Bonell, atribueix una part del retrocés de l’ús del català a l’augment de la immigració castellanoparlant i defensa la necessitat de continuar aplicant mesures per revertir la situació.
L’objectiu de l’executiu és «canviar les tendències d’ús predominant del castellà», tot i que les dades actuals mostren que aquest canvi encara no s’ha produït.
Les informacions publicades en mitjans espanyols situen així el debat en la distància entre les obligacions legals per protegir el català i els usos lingüístics reals de la població andorrana, en un moment en què el Govern insisteix que els efectes de la nova llei necessitaran anys per fer-se visibles.
