A només 11 quilòmetres de la frontera andorrana, on la manca d’habitatges s’ha convertit en un dels principals problemes del país, una localitat francesa es prepara per enderrocar 21 pisos socials perquè no hi ha ningú interessat a viure-hi. Es tracta d’un conjunt residencial de l’Hospitalet-près-l’Andorre, a l’Arieja, que ha passat de tenir pràcticament tots els habitatges ocupats a quedar completament buit.
L’organisme públic propietari dels immobles considera que no té sentit invertir 3,5 milions d’euros en la seva rehabilitació si no hi ha demanda de lloguer.
La decisió ha obert un enfrontament entre l’Oficina Pública de l’Habitatge (OPH) de l’Arieja i l’alcalde del municipi, Arnaud Diaz, que rebutja perdre un conjunt d’habitatges en una població que intenta frenar el despoblament. El contrast amb Andorra és especialment significatiu: mentre al Principat trobar un pis de lloguer assequible és cada vegada més difícil, a l’altra banda de la frontera hi ha habitatges que ningú no vol ocupar.
Trenta anys perdent llogaters fins a quedar completament buits
Els 21 pisos socials, construïts a mitjan anys vuitanta, es troben en una localitat situada a 1.450 metres d’altitud, on les condicions de vida estan marcades per l’aïllament geogràfic i els hiverns rigorosos.
El director general de l’OPH, Thierry Tourtoulou, ha explicat a La Dépêche du Midi que el deteriorament de la demanda ha estat progressiu fins a arribar a una situació que considera insostenible.
«Hem passat de 20 habitatges ocupats fa trenta anys a una desocupació total», ha afirmat el responsable de l’organisme públic, que assegura que els pisos han acabat sent impossibles de llogar.
Segons Tourtoulou, actualment no hi ha cap demanda d’habitatge social en aquesta zona de muntanya. Aquesta manca d’interès és el principal argument per justificar la desaparició dels edificis.
Una rehabilitació de gairebé 167.000 euros per habitatge
L’altre factor determinant és el cost de recuperar els immobles. L’OPH estima que posar els pisos en condicions exigiria una inversió de 3,5 milions d’euros, l’equivalent a prop de 167.000 euros per habitatge.
L’organisme considera que destinar aquesta quantitat de diners públics a un conjunt residencial sense llogaters ni sol·licituds d’ocupació seria difícilment justificable.
A més, els pisos formen part del parc d’habitatge social francès, sotmès a unes normes d’adjudicació que limiten la possibilitat de llogar-los lliurement a altres persones interessades, inclosos potencials residents que no compleixin els requisits establerts.
Per aquest motiu, l’OPH defensa l’enderrocament com l’alternativa a una rehabilitació costosa que no garanteix que els habitatges tornin a estar ocupats.
L’alcalde considera que enderrocar els pisos agreujarà el despoblament
La decisió no compta amb el suport de l’alcalde de l’Hospitalet-près-l’Andorre, Arnaud Diaz, que considera que eliminar 21 habitatges suposa renunciar a una eina essencial per atreure nous residents.
El batlle defensa que la disponibilitat d’habitatge és fonamental per al futur d’un municipi que afronta dificultats demogràfiques. Des d’aquesta perspectiva, destruir els pisos podria limitar encara més les possibilitats de recuperar població.
L’organisme públic manté una posició oposada. Argumenta que no té sentit conservar un parc residencial que ha perdut tots els seus ocupants i per al qual no existeix demanda efectiva.
El conflicte evidencia dues maneres d’afrontar el futur dels petits municipis de muntanya: preservar els habitatges per intentar recuperar habitants o assumir que, sense demanda, mantenir-los representa una despesa difícil de sostenir.
