La mesura estrella del decret d’habitatge del Govern espanyol, que obligava a renovar automàticament els contractes de lloguer, no és cap novetat a Andorra. El Principat aplica des del 2019 un sistema de pròrroga forçosa i, a més, amb unes condicions molt més restrictives per als propietaris. Durant aquests set anys, bona part dels arrendadors andorrans no han pogut recuperar lliurement els pisos quan finalitzava el contracte, ni tan sols oferint una indemnització al llogater.
La diferència amb Espanya és que el decret impulsat pel Govern de Pedro Sánchez ha acabat tombat al Congrés. La derrota parlamentària de la intervenció del mercat de l’habitatge ha desembocat en una crisi política que ha acabat amb la convocatòria d’eleccions generals anticipades per al 29 de novembre.
Espanya proposava renovacions de cinc i set anys
El decret espanyol establia que, una vegada transcorreguts un mínim de cinc anys de contracte, el lloguer s’havia de prorrogar obligatòriament per períodes successius de cinc anys.
En el cas que l’arrendador fos una persona jurídica, tant el període inicial com les successives renovacions s’ampliaven fins als set anys.
La norma, però, introduïa una important via de sortida per als propietaris. Si decidien no continuar amb el lloguer, podien recuperar l’habitatge sempre que indemnitzessin l’arrendatari amb, com a mínim, l’equivalent a dotze mensualitats del lloguer d’un habitatge de característiques similars.
Hi havia, a més, diverses excepcions en què ni tan sols calia pagar aquesta compensació. Una era que el propietari necessités l’habitatge per viure-hi ell mateix o per destinar-lo a familiars fins a segon grau.
Tampoc s’havia d’indemnitzar el llogater si no havia residit al pis durant més de sis mesos dels dotze anteriors o si disposava d’un altre habitatge adequat al mateix municipi.
La compensació també desapareixia si propietari i inquilí acordaven un nou contracte o si el llogater rebutjava una oferta formal que complís les condicions establertes per la normativa.
A Andorra ni pagant una indemnització es podia recuperar el pis
El model que funciona a Andorra des del 2019 ha anat més lluny. Davant l’escalada dels preus de l’habitatge, el Govern va començar a prorrogar obligatòriament els contractes de lloguer que arribaven al seu venciment.
A la pràctica, mentre l’inquilí complís les seves obligacions, el propietari no podia decidir simplement que volia recuperar el pis quan s’acabava el contracte.
La normativa establia unes causes concretes per poder recuperar l’habitatge, entre les quals figurava la necessitat de destinar-lo a ús propi o de determinats familiars. O vendre’l.
La gran diferència respecte del decret espanyol és que a Andorra no existia l’opció de posar fi a la pròrroga simplement pagant una indemnització al llogater. Si no concorria una de les causes previstes per la llei, el contracte continuava.
Multes per intentar esquivar la pròrroga
Les restriccions han anat acompanyades de sancions contra els propietaris que han intentat recuperar habitatges utilitzant fraudulentament alguna de les excepcions.
El cas més contundent ha estat el de l’anomenada «trampa del fill»: al·legar que es necessita el pis perquè hi visqui un familiar i, una vegada recuperat, donar-li una altra destinació.
El Govern va confirmar el 2026 una sanció de prop de 100.000 euros en un cas en què el propietari havia recuperat l’habitatge argumentant que era per al seu fill i posteriorment el va vendre.
També s’han imposat altres sancions de 2.000, 3.000 i 4.000 euros per incompliments relacionats amb la normativa que protegeix els contractes de lloguer.
El 2027 comença una descongelació molt gradual
Després de set anys de pròrrogues, Andorra començarà el 2027 el procés invers, però la liberalització dels contractes serà progressiva. La nova legislació preveu desintervenir prop de 20.000 contractes entre el 2027 i el 2030.
Això significa que només una petita part dels propietaris podrà recuperar inicialment la possibilitat de formalitzar un nou contracte.
El 2027, amb caràcter general, podran sortir de la pròrroga els contractes signats el 2012 o abans i aquells que tinguin una renda de 6 euros per metre quadrat o inferior.
Els contractes dels anys 2013, 2014 i 2015 ho faran el 2028; els de 2016, 2017 i 2018, el 2029, mentre que els signats els anys 2019, 2020 i 2021 continuaran protegits fins al 2030.
El propietari tampoc podrà posar qualsevol preu
Sortir de la pròrroga tampoc significarà recuperar immediatament la llibertat absoluta per fixar el preu del pis.
La nova normativa estableix límits a l’increment de les rendes quan es formalitzi el nou contracte i fixa també una durada mínima de cinc anys.
Per tant, la immensa majoria dels habitatges protegits no quedaran liberalitzats el 2027. Bona part dels llogaters mantindran els contractes actuals durant un, dos o tres anys més, segons la data en què van ser signats.
“Qui pagava 500 € de lloguer el 2014 a Andorra, pagarà 768 el 2033 i volen que prorroguem fins al 2038”
L'enfadament dels propietaris de pisos pel model de descongelació dels lloguers va "in crescendo". Fonts properes a l'Associació de Propietaris...
Andorra haurà necessitat així més d’una dècada per completar el trajecte des de la primera intervenció del mercat fins a la descongelació prevista per al 2030. Un model que contrasta amb Espanya, on la proposta d’introduir una renovació obligatòria dels lloguers ha quedat tombada abans de consolidar-se.
