Fa més de catorze anys que viuen en una furgoneta, han recorregut més de 200.000 quilòmetres i han aconseguit reduir les seves despeses mensuals a uns pocs centenars d’euros. És la vida que han escollit Martin i Maria, una parella que abans treballava a la premsa a Andorra i que va decidir deixar enrere una vida convencional per llançar-se a la carretera.
Abans d’iniciar aquesta aventura, la parella gastava més de 2.000 euros al mes. Ara, durant les seves estades per Amèrica Llatina, calculen que el seu pressupost se situa entre 300 i 400 euros mensuals per persona. El canvi no només ha afectat la seva economia, sinó també la seva manera d’entendre l’aigua, l’energia i el temps.
D’Andorra a la carretera
El seu canvi de vida va començar quan van decidir deixar les seves feines i enviar la furgoneta fins a l’Argentina. Des d’allà van iniciar un llarg recorregut que els ha portat des d’Ushuaia fins a Alaska, acumulant més de 200.000 quilòmetres al volant.
Una de les claus per reduir les despeses ha estat eliminar bona part de les factures habituals. No paguen lloguer, hipoteca, aigua ni electricitat. La furgoneta disposa d’un dipòsit de 40 litres d’aigua, suficient habitualment per a una setmana, mentre que uns panells solars els permeten generar l’electricitat necessària per al dia a dia.
Viure amb 300 euros al mes
La parella assegura que aquest estil de vida els ha obligat a aprendre a consumir menys recursos i a valorar especialment l’aigua i l’energia. El seu pressupost, segons expliquen, s’ha reduït de manera molt considerable respecte de l’etapa anterior a la furgoneta.
Però viure sobre quatre rodes no significa deixar de treballar. Al llarg dels anys han combinat diferents activitats professionals, des de la música i l’artesania fins a la producció de vídeos comercials. Actualment, una part dels seus ingressos prové de YouTube, una activitat que els permet continuar generant recursos mentre viatgen.
“Ser amos del nostre temps”
Per a Martin i Maria, un dels principals beneficis d’aquest canvi no és només econòmic. La vida nòmada els ha permès modificar les seves prioritats i disposar de més llibertat per decidir com volen invertir el seu temps.
Martin resumeix aquesta filosofia afirmant que “poder ser amo del teu temps i del que vols fer de la teva vida no té preu”. També donen una gran importància al contacte amb l’exterior i la natura. Marià explica que viure permanentment tancats en un pis els faria sentir “com un ocell en una gàbia”.
No tot són viatges i llibertat
La vida a la carretera també comporta problemes. Un dels moments més complicats que recorden va ser el transport de la furgoneta en vaixell, una experiència que qualifiquen de molt negativa. Les avaries mecàniques també poden alterar completament el seu pressupost: quan el vehicle falla, les despeses poden arribar als 1.000 euros en un sol mes.
La parella també rebutja la idea que viure amb pocs diners sigui necessàriament sinònim de ser més pobre. La seva reflexió se centra en el temps i la llibertat: “Qui és més pobre, qui té menys o qui té menys temps per gaudir de la vida?”
Després de més d’una dècada recorrent bona part del continent americà, Martin i Maria continuen actualment l’aventura a Austràlia, mantenint un estil de vida que van iniciar després de deixar enrere les seves feines i la seva vida convencional a Andorra.
