Un home condemnat per violar una dona als lavabos d’una discoteca del Pas de la Casa ha vist fracassar el seu últim intent d’aconseguir l’absolució. El Tribunal Constitucional ha rebutjat el recurs d’empara presentat contra una condemna de tres anys de presó i deu anys d’expulsió d’Andorra, en considerar que els tribunals van valorar correctament les proves i van acreditar que la relació sexual es va produir sense consentiment.
Els fets van tenir lloc la matinada de l’1 de març del 2025, en un local nocturn del Pas de la Casa, on l’acusat, de nacionalitat espanyola, va conèixer una dona amb qui va començar a conversar.
En un moment de la nit, la dona va anunciar que anava al lavabo i l’home va decidir acompanyar-la. Tot i que inicialment ella li va demanar que l’esperés a fora, l’acusat va insistir fins que va aconseguir entrar amb ella.
Una vegada dins, l’home li va demanar que li ensenyés un tatuatge que tenia al pit. La dona va accedir a mostrar-li’l parcialment, però es va apartar quan ell va intentar tocar-la.
La situació es va agreujar quan la víctima va manifestar que volia sortir del lavabo i l’home es va situar davant de la porta, obstaculitzant-li el pas.
Les negatives de la víctima i el bloqueig davant l’agressió
Segons els fets declarats provats, l’acusat va insistir repetidament a tocar la dona malgrat que ella li va dir diverses vegades que no i que volia abandonar el lavabo.
L’home li va descordar els pantalons i, encara que ella va tornar a cordar-se’ls, va repetir l’acció. Finalment, la víctima va entrar en un estat de pànic i bloqueig que la va deixar immòbil.
L’acusat va aprofitar aquesta situació per tocar-li els pits, besar-la i introduir-li els dits a la vagina sense el seu consentiment.
La dona va aconseguir reaccionar quan va sentir els seus amics a l’altra banda de la porta i va poder abandonar el lavabo.
Com a conseqüència de l’agressió, va presentar simptomatologia d’estrès posttraumàtic i va necessitar seguiment psicològic especialitzat.
El Tribunal de Corts va considerar acreditada l’agressió sexual i, el 27 de març del 2026, va imposar una pena de tres anys de presó, dels quals només era ferm el temps ja complert en presó preventiva. La resta de la pena quedava suspesa condicionalment durant quatre anys.
La condemna incloïa també la prohibició de contactar amb la víctima, deu anys d’expulsió del Principat i una indemnització de 5.502,59 euros.
L’acusat defensava que la relació havia estat consentida
Durant tot el procediment, l’home va mantenir que la relació sexual havia estat consentida i que les negatives de la dona formaven part d’un joc de seducció.
La defensa també va qüestionar determinades contradiccions en les declaracions de la víctima i va sostenir que no existien proves suficients per condemnar-lo.
Tanmateix, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va confirmar la sentència el 31 de juliol del 2026, després de valorar les declaracions, els testimonis dels amics de la víctima, les gravacions de les càmeres de seguretat i els informes pericials.
Els magistrats van considerar especialment rellevant que el mateix acusat reconegués que la dona li havia dit que no volia que la toqués i que, malgrat aquesta negativa, havia continuat.
La Sala Penal va remarcar que el consentiment inicial no autoritza qualsevol acte sexual posterior i que una persona pot retirar-lo en qualsevol moment.
També va recordar que el silenci, la passivitat o el bloqueig d’una víctima no es poden interpretar com una manifestació de consentiment.
El Constitucional descarta vulneracions dels drets de l’acusat
Després de perdre l’apel·lació, la defensa va acudir al Tribunal Constitucional al·legant una vulneració de la presumpció d’innocència, del dret a obtenir una resolució fonamentada i del principi de seguretat jurídica.
L’acusat argumentava que el Tribunal Superior havia aplicat criteris diferents dels utilitzats en una altra sentència sobre delictes sexuals dictada només un mes abans, en què s’havia absolt un processat.
El Constitucional ha descartat aquesta interpretació perquè considera que les dues resolucions aplicaven els mateixos criteris jurídics, però sobre proves i circumstàncies diferents.
Els magistrats subratllen que la condemna es fonamenta en una valoració racional i suficient de les proves, especialment de les negatives reiterades de la víctima i dels elements que corroboren el seu relat.
En conseqüència, el Tribunal Constitucional ha decidit no admetre a tràmit el recurs d’empara perquè considera que no presenta contingut constitucional suficient.
La resolució, acordada el 12 d’octubre del 2026, també rebutja la petició de l’acusat perquè la seva identitat fos anonimitzada en la publicació judicial.
D’aquesta manera, queda rebutjada la petició d’absolució i es manté la condemna de tres anys de presó, amb la part no complerta suspesa condicionalment, deu anys d’expulsió d’Andorra i una indemnització de 5.502,59 euros a la víctima.
