Els municipis de Peramola i Fígols i Alinyà, a l’Alt Urgell, encapçalen el rànquing comarcal de renda familiar, amb uns ingressos de 22.750 euros per unitat familiar. La xifra els situa per sobre de la mitjana catalana, fixada en 22.050 euros, segons les dades actualitzades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), corresponents al tancament del 2024.
Les dades dibuixen una realitat econòmica desigual al territori veí d’Andorra, amb diferències importants entre els municipis de muntanya, segons publica RàdioSeu. Després de Peramola i Fígols i Alinyà, Josa i Tuixent i Bassella ocupen les posicions següents, amb una renda familiar de 22.050 euros, equivalent a la mitjana catalana. Són els quatre únics municipis de la comarca que igualen o superen aquest llindar.
La Seu d’Urgell, a la cua de la renda familiar
Un dels resultats més destacats de l’estudi és la posició de la Seu d’Urgell, que registra una renda familiar de 17.150 euros. La capital de l’Alt Urgell se situa així a l’últim lloc de la classificació comarcal i també del conjunt de l’Alt Pirineu, d’acord amb les dades del 2024.
Tot i aquesta posició, la renda de la Seu ha augmentat un 4,3% respecte de l’anterior estudi, elaborat amb dades del final del 2021. La xifra, però, no reflecteix el creixement demogràfic més recent de la ciutat, que ha passat de poc més de 13.000 habitants a uns 13.600 en aproximadament un any i mig.
La capital comarcal queda per sota d’altres municipis de l’Alt Urgell amb menys població, com ara Ribera d’Urgellet i Estamariu, que registren 21.350 euros de renda familiar.
Els pisos per a llogar costen més del doble per m² que els ja arrendats
La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) considera que la desintervenció del mercat del lloguer ha de ser gradual i progressiva per...
Diferències entre els municipis de la comarca
Més enllà dels municipis capdavanters, diverses localitats se situen per sobre dels 20.000 euros anuals per unitat familiar. És el cas d’Oliana i Montferrer i Castellbò, amb 20.650 euros cadascun, i d’Alàs i Cerc, amb 20.300 euros.
Per sota d’aquest llindar hi ha Organyà i Coll de Nargó, amb 19.950 euros, mentre que les Valls de Valira, les Valls d’Aguilar i la Vansa i Fórnols comparteixen una renda de 18.850 euros. El Pont de Bar tanca la classificació amb 17.850 euros.
L’estudi no incorpora dades actualitzades de Cabó, Arsèguel i Cava, tres municipis que sí que apareixen ben posicionats en altres indicadors de desenvolupament socioeconòmic. Aquestes classificacions complementàries tenen en compte, a banda de la renda, factors com la situació laboral, el nivell d’estudis i la incidència de la immigració.
El mercat immobiliari andorrà, al punt de mira de la multitudinària protesta a la Seu
Unes 200 persones s'han manifestat a la Seu d’Urgell per denunciar la crisi de l’habitatge, amb especial èmfasi en la...
Un indicador per observar la realitat econòmica de l’entorn andorrà
Les dades ofereixen una referència sobre la situació econòmica dels municipis de l’Alt Urgell, una comarca especialment vinculada a Andorra per la proximitat geogràfica, la mobilitat quotidiana i les relacions laborals i comercials.
Tanmateix, les xifres corresponen al 2024 i mesuren la renda per unitat familiar, no pas el salari mitjà individual ni la renda disponible per habitant. Per tant, permeten comparar els ingressos familiars entre municipis, però no expliquen per si soles les diferències en el cost de la vida o en el poder adquisitiu dels residents.
