Els treballadors d’una empresa de construcció estaven fent hores extra sense cobrar per compensar les nòmines que havien cobrat íntegres quan hi havia dies que no s’havia treballat. Un dels empleats no estava d’acord amb aquest sistema per compensar. El propietari de l’empresa li havia explicat diverses vegades, però l’empleat considerava que el que ja havia estat cobrat no s’havia de compensar a posteriori.
Quan estaven treballant en una obra a Pal, el treballador se’n va anar cap al propietari i li va dir: “si no em pagues les dues hores de més que faig cada dia, agafaré una escopeta i et fotré un tret”. L’amenaça va ser feta altres empleats de la constructora. El propietari va acomiadar-lo i per consell de la seva advocada va decidir acomiadar-lo. El treballador va ser condemnat a sis mesos de presó condicional a no entrar en presó sempre que no cometi cap delicte en els dos anys vinents.
Panflet en declivi
Sis mesos per dir això? I l’empresari que no paga, res?
Al comerç les hores extres no es paguen mai, les acumules i recuperes en dies quan al cap li va bé..això petarà algun dia. A la construcció és diferent i més clar: tota hora extra l’has de cobrar i deixa’t en pau de recuperar. En el cas de l’article fa l’efecte que el cap exigia hores de més extres pels salaris cobrats sencers per dies o hores no treballades per problemes tècnics o de meteo.
Aqui cada empresari fa la llei a la seva carta, con lo facil que es pagar cada mes el mes treballat com es fa a tot arreu..