Una resident argentina va ser detinguda per falsedat documental en la presentació dels antecedents penals per renovar el permís. La funcionària d’Immigració va avisar la policia que la signatura del certificat d’antecedents provinents de l’Argentina i la postil·la que garanteix la veracitat del document eren diferents. La comprovació es va fer en la pàgina oficial de legalització de documents de l’estat argentí. La diferència va ser comprovada pel grup d’estrangeria de la policia. Dies després la dona presentava uns penals legals i afirmava que ella no tenia la culpa perquè havia estat un error aliè. L’informe policial no determinava finalment on s’havia produït el problema ni de qui era la culpa i, per tant, la Batllia va alliberar la resident argentina i va començar a investigar l’afer amb la dona com a imputada.
El Tribunal Superior ha donat la raó a la resident argentina i ha estat crític amb el ministeri d’Interior. Govern no va “practicar cap prova” i va decidir ordenar l’expulsió. La dona va recórrer l’expulsió i va presentar les captures de pantalla de la conversa amb la gestoria que va tramitar el permís, els antecedents i la postil·la. De les captures de pantalla “se’n pot deduir que la Sra. Z no va ser responsable de que la postil·la no fos autèntica ni tampoc que sabés que no ho era abans de presentar la documentació per obtenir l’autorització de residència i treball”. I el “propi Servei d’Immigració va considerar que els fets no eren motiu de sanció”. Per tant, el mateix ministeri de l’Interior que havia resolt que no hi havia cap element de culpabilitat va decidir expulsar la dona.
Omissió d’informació
Es retreu a Govern diferents accions que resulten incomprensibles i que van perjudicar clarament una resident que el mateix Servei d’Immigració del ministeri d’Interior considerava que havia actuat correctament. “Resulta significatiu que en el recurs d’apel·lació formulat pel Govern, res es digui sobre aquesta circumstància. Amb tot, a l’escrit de contestació a la demanda, la representació del Govern sí deia que “d’acord amb l’informe de l’assessor jurídic de la policia de data 12 de juliol del 2024, l’arxiu de l’expedient d’expulsió va ser per motius formals, doncs en el moment de la seva detenció el 19 d’abril del 2024 la interessada encara era titular d’una autorització d’immigració temporal –vàlida del 20 de desembre del 2023 fins al 30 d’abril del 2024–. Per aquest motiu, la Sra. Z encara tenia la condició de resident i, per tant, no es podia procedir a una expulsió del Principat sense notificar-li, prèviament, una advertència d’expulsió”.
I s’incideix en què si el procediment sancionador del ministeri no va derivar ni tan sols en una amonestació com es podia derivar una expulsió? “Val a dir, però, que res impedia que si l’Administració hagués entès que la participació de l’agent en els fets pels quals va ser detinguda mereixien algun reprotxe, i si aquesta disposava encara d’una autorització vigent, el procediment sancionador hagués finalitzat amb una amonestació, però no va ser així, sinó que es va arxivar”. L’executiu al mateix temps que, per una banda, validava l’actuació de la resident, per l’altra engegava un procediment d’expulsió.
