La defensa de Jordi Pujol ha tornat a tensar el judici que se celebra a l’Audiència Nacional posant contra les cordes l’inspector de policia que va dirigir la investigació contra la família. L’interrogatori de l’advocat Cristóbal Martell ha evidenciat la feblesa probatòria dels informes policials a l’hora d’acreditar que la corrupció política sigui l’origen dels fons que els Pujol van mantenir ocults durant més de trenta anys a Andorra.
El policia —identificat com a inspector 89.140— havia defensat la seva convicció que els diners opacs a Hisenda procedien de “fets relacionats amb la corrupció”. Però no ha pogut aportar proves concretes que ho sustentin més enllà d’afirmacions genèriques. La situació es complica per a l’acusació davant de la certesa que, excepte sorpresa, tot el judici es basa en impressions o suposicions, però cap prova mínimament concloent. La defensa ha desmuntat la teoria de les comissions polítiques dels principals casos que citava l’acusació ja que es van produir amb administracions controlades pel PSC.
Admet llacunes en la investigació
El comandament, que havia reconegut davant el tribunal la seva “animadversió personal” cap als Pujol. El testimoni ha admès que no es va aprofundir en la presumpta influència política de la família ni en la seva possible capacitat d’incidència sobre càrrecs públics. De fet, Martell l’ha arribat a acusar de “buscar el delicte antecedent [del blanqueig] a brotxades”.
En relació amb les operacions de Jordi Pujol Ferrusola, l’inspector ha reconegut que no va analitzar cap adjudicació pública ni va verificar quin partit governava les administracions implicades. Segons ha explicat i va recollir El País, les seves conclusions provenien de “qüestions que surten a la vista pública”. “És tan senzill com posar alguna cosa a Google”, ha dit el comandament, que s’ha reivindicat com a especialista en blanqueig —“sempre he dit que soc el millor”—, tot i admetre que la recerca del delicte precedent va ser limitada.
Un dels episodis sota sospita és la compra d’uns terrenys a Palamós (Girona) per part de l’esposa de Pujol Ferrusola per 217.000 euros, posteriorment venuts per 4,8 milions a Promopalamós després de la requalificació urbanística. Martell li ha preguntat si no era rellevant que tant l’ajuntament com la comissió d’urbanisme estiguessin en mans del PSC. “No ho vaig mirar. Però als Pujol se’ls ha atribuït transversalitat en qualsevol instància”, s’ha justificat, mantenint que el guany podria ser “una plusvàlua irregular”.
Villarejo ‘oblida’ que Miquel i Cierco van filtrar els comptes dels Pujol a BPA d’Andorra
La tesi policial es manté
La posició dels investigadors i de la Fiscalia Anticorrupció és que els pagaments milionaris d’empreses a Jordi Pujol Ferrusola per suposats serveis d’intermediació encobrien comissions il·legals vinculades a obra pública. La defensa replica que, si fos així, la influència hauria d’haver girat al voltant de l’extinta Convergència, formació fundada per Jordi Pujol que va governar la Generalitat durant 23 anys, fet que no encaixa amb diverses operacions analitzades.
Entre elles, un projecte del 2007 que implicava els ajuntaments de Barcelona, L’Hospitalet i la Generalitat. Martell ha preguntat al testimoni “quin color polític” governava aquestes institucions. “No sé si hi havia Artur Mas, em ballen les dates. Però no he fet un estudi, i els ajuntaments ho desconec”, ha respost. Quan l’advocat li ha recordat que eren del PSC, l’inspector ho ha restat importància: “No em va semblar rellevant; jo no vaig investigar el delicte perquè no tinc aquesta especialitat”.
Malgrat la pressió, el policia ha mantingut la seva hipòtesi. Rebutja que l’origen dels diners sigui la “deixa” de Florenci Pujol i sosté que els fons provenen de la corrupció sense necessitat de vincular-los a adjudicacions concretes. “La meva hipòtesi policial és que hi ha una garantia d’influència al llarg del temps, com en el cas Palau”, ha afirmat, en al·lusió a la condemna a Convergència pel cobrament de comissions a través del Palau de la Música. Una impressió, una sensació, però ni una sola prova per part de qui dirigia la investigació. Fet que marca un abans i un després en el judici.
Villarejo va informar que els Pujol tenien fins a 1.800 milions a Andorra i eren 4
