L’empresari i creador de contingut resident a Andorra, Enrique Moris, ha publicat un vídeo en què respon a la polèmica generada entorn de la seva activitat immobiliària, assegurant que se l’ha “cancel·lat injustament” des de certs sectors mediàtics del país per haver fet inversions legals i “positives per al mercat”.
Segons ha explicat, la polèmica va començar amb l’adquisició de dos pisos a Ordino mitjançant la societat que gestiona la liquidació d’actius de l’extinta BPA. Eren, diu, immobles antics i inhabitables, als quals ha destinat més de 120.000 euros en reformes. “No deixaria mai un pis en lloguer on jo no hi viuria”, assegura.
Moris afirma que ha volgut oferir habitatges renovats amb preus ajustats, com alguns lloguers a Canillo per 400 o 700 euros mensuals, en un mercat “on això gairebé no existeix”.
També defensa el paper dels inversors privats en la solució a la crisi de l’habitatge i aposta per promocions públiques-privades amb lloguers màxims per zones. “Els qui venim de fora també estimem aquest país”, conclou.
Primer que arregli la seva estafa que te muntada que li busca mitja espanya.
I l’altra mitja la té sota coaccions i amenaces.
Quina purria estem atraient… se’ns esta quedant un pais maco maco…
Hem, de recordar que aquesta gent ve a Andorra a estalviar-se els impostos d’Espanya. Els impostos són un mecanisme de redistribució de la renda, els que més guanyen aporten més de manera que els que guanyen menys podem tenir prestacions socials que no podrien tenir amb la seva renda, com educació, sanitat, etc. És un tema de solidaritat social.
Quin tipus de solidaritat social podíem esperar d’aquesta gent?
L’avarícia dels propietaris ofega l’economia i Govern s’ho hauria de fer mirar. Els lloguers elevats ofeguen econòmicament als treballadors i també als emprenedors. La solució de Govern?, apujar el salari mínim perquè els treballadors de base puguin sobreviure, encara que en condicions penoses, per no quedar-nos sense mà d’obra. Els negocis més ofegats perquè el lloguer els ofega i els salaris dels treballadors també.
Al final és una roda en la qual els propietaris guanyen, i tota la resta de la població pateix i malviu. Bàsicament, un neofeudalisme.