L’economista Gonzalo Bernardos ha posat el focus en el que considera una manca de cultura de l’esforç entre les generacions més joves. Segons ell, aquests han estat educats per creure que es mereixen tot sense el sacrifici que van assumir generacions anteriors.
“Nosaltres estàvem convençuts que ens havíem de sacrificar, que durant molts anys no en tindríem prou per tenir tot el que desitjaríem, però que al final hi hauria una recompensa”, ha explicat en una entrevista a la cadena COPE Catalunya i Andorra. En contrast, ha posat com a exemple els immigrants que, amb una “economia de guerra”, estalvien intensament i acaben comprant un habitatge modest. “Gràcies a això, s’han comprat habitacions de 150.000 o 160.000 euros”, ha afegit.
El problema, per a Bernardos, és de mentalitat: “Estem davant la generació que menys impostos vol pagar i més prestacions vol obtenir de l’administració.” Ha criticat que els joves exigeixin a l’Estat que els pagui un pis sense fer “res per obtenir-lo”. Tot plegat, segons ell, es resumeix en una preferència pel lleure i els viatges per sobre de l’estalvi: “No estalviaràs absolutament res i diràs que la vida és absolutament injusta amb tu, perquè t’ho mereixes.”
Els ‘pijos progres’ i la turismofòbia
Bernardos ha encunyat el terme “pijos progres” per referir-se a un sector de la població que identifica amb l’electorat dels Comuns a Catalunya, al qual acusa d’influir decisivament en les polítiques actuals. “És l’electorat dels Comuns, que són els que veritablement manen a Catalunya des de fa més de deu anys”, ha sentenciat.
Els retreu voler viure al centre de les ciutats a un preu que ells mateixos decideixin, tot impulsant mesures com el control dels lloguers o l’obligació de destinar el 30% de les noves construccions a habitatge de protecció oficial, normatives que desincentiven la inversió i redueixen l’oferta.
El 50% dels pisos del parc públic a Andorra són rebutjats per joves i no és pel preu ni la ubicació
El 50% de les renúncies dels habitatges del parc públic corresponen a persones joves. Així ho ha explicat la directora...
Aquesta mateixa actitud, segons el professor, es reflecteix en la “turismofòbia” que es viu en llocs com Catalunya o les Canàries. Ha criticat durament els qui protesten contra el turisme sense ser conscients que genera ocupació directa i indirecta.
“Si vostè treballa a l’administració, és que arriben turistes”, ha exemplificat, explicant que els impostos del sector financen els serveis públics. Davant les queixes per l’especialització turística de les Balears o les Canàries, Bernardos ha llançat una pregunta retòrica: “Prefereix ser Extremadura?”, subratllant la sort de ser una potència en “l’or blau” del segle XXI.
L’Administració, principal responsable
Malgrat les seves crítiques a la mentalitat de certs col·lectius, Bernardos ha assenyalat l’Administració pública com la principal responsable de la crisi de l’habitatge. Ha denunciat la lentitud burocràtica —amb llicències de construcció que poden trigar més d’un any— i ha qualificat de “ridiculesa” la xifra d’habitatge protegit construït. “Saps quants habitatges de protecció oficial s’han fet el 2023? 14.000 a tot Espanya”, ha lamentat, una xifra molt inferior a les més de 100.000 que es construïen als anys noranta.
El 70% dels pisos de lloguer a Andorra estan protegits: Què passarà quan s’alliberin els preus?
El cònsol major de Canillo, Jordi Alcobé, ha llançat un avís preventiu sobre el futur del mercat del lloguer a...
L’economista ha denunciat que la política actual es basa en el fet que “dato mata relato”, construint una narrativa falsa per eludir responsabilitats. Ha desmentit que els grans especuladors o els fons d’inversió dominin el mercat —“els grans tenidors no arriben a l’1,9%”— i ha rebatut que la culpa sigui dels pisos turístics, que en barris de Barcelona com Horta-Guinardó o Sant Andreu “no arriben al 0,20%”.
“Estem davant contínues mentides en relació a l’habitatge per intentar que el Govern, i especialment Sumar i els Comuns, esquivin la seva responsabilitat”, ha afirmat.
Guanya més l’administració que el promotor
Ha destacat també que les administracions són les que més guanyen amb l’habitatge, recaptant al voltant del “40% del valor que es crea” en construir un immoble. “Guanya més vegades en la promoció l’administració que el promotor”, ha insistit.
Com a solucions, ha proposat separar la propietat del sòl i de l’edifici per abaratir el cost entre un 30 i un 35%, i construir habitatges més petits, de 40 o 50 metres, adaptats a les necessitats dels joves.
Finalment, Bernardos ha criticat la “voracitat de l’Administració” per no deflactar l’IRPF amb la inflació, cosa que provoca que els ciutadans paguin més impostos sense rebre millors serveis. Ha advertit que Espanya s’encamina cap a una tendència de “peronisme”, on “paguem més que mai i tenim pitjors prestacions de les habituals.”
Hi ha mitges mentides i mitges veritats, els anys 70 per comprar un pis una parella, treballant tots dos, amb un salari mitjanet es podien comprar un pis a Barcelona i el tenien pagat en 10 anys, a més podien sortir a sopar el cap de setmana o algun cap de setmana fora. Potser no teniem tantes comoditats a casa, rentaplats, calefacció, aire condicionat… El preu de l’habitatge en relació als salaris no era el mateix ni molt menys.
Bernardos, que viu del conte, suposo que te al menys una licenciatura amb economia, pero el pobre es un inutil esfèric (miris per on miris es un inutil). Ja fa molt temps que el tenim calat. Un ultracapitalista, encara que a vegades no ho sembli, sempre, sempre amb sol.lucions ultradretanes. I de economia real ni p____ idea.
El Sr. Bernardos té tota la raó, ara la gent jove i no tan jove, té la prioritat de sortir de bars, restaurants i viatges i a més els sous són baixos. Falta esprit de sacrifici.
Pel que fa al que diu sobre els Comuns, estic completament d’acord amb vostè. Enfoquen el problema de l’habitatge parcialment, empoderen els inquilins i criminalitzen els propietaris i així no s’arregla res, perque tots tenim drets i obligacions que complir. Les seves polítiques no ens porten a bon port.