Avui fa deu anys que Andorra va viure el seu terratrèmol financer més gran. El 10 de març del 2015, el FinCEN dels Estats Units va emetre un informe devastador que situava Banca Privada d’Andorra (BPA) com una entitat amb greus mancances en matèria de blanqueig de capitals.
Aquell document detallava pràctiques il·lícites vinculades a màfies russes i xineses, així com a trames de corrupció veneçolanes. Els alts directius de BPA haurien cobrat sumes milionàries per facilitar aquestes operacions, segons l’informe.
Davant l’escàndol internacional, l’INAF va intervenir immediatament el banc, i el cap de Govern en funcions, Antoni Martí, va comparèixer per assegurar que es garantiria la continuïtat del servei. No obstant això, l’impacte va ser devastador: el sistema financer andorrà va quedar en qüestió i la confiança en les institucions va trontollar com mai abans.
Un procés llarg i una ombra sobre els Cierco
La intervenció va marcar l’inici d’una crisi que, una dècada després, encara no s’ha tancat. Les sospites no només es van centrar en la direcció del banc, sinó també en els seus propietaris, els germans Higini i Ramon Cierco, que durant anys havien presentat BPA com un model d’èxit. Malgrat intentar desvincular-se de les operacions il·lícites, la justícia ha mantingut el focus sobre ells, i avui dia segueixen processats en diverses causes relacionades amb l’entitat.
Després de la intervenció, es va aprovar una llei exprés per gestionar la crisi, creant l’AREB, que es va encarregar de separar els actius tòxics i vendre la part “bona” del banc. Així va néixer Vall Banc, comprat per JC Flowers per 29 milions d’euros i posteriorment adquirit per Crèdit Andorrà el 2021. Però la taca del cas BPA va quedar impregnada en la reputació d’Andorra, forçant reformes profundes per adaptar-se als estàndards internacionals de transparència.
Deu anys després: judicis pendents i interrogants oberts
Segons RTVA, el cas BPA continua present als tribunals, amb una cinquantena de causes encara obertes. Aquest juliol es preveu la primera sentència per un dels casos més emblemàtics, amb una vintena d’antics gestors i directius acusats de blanquejar diners d’un grup xinès.
Una de les últimes investigacions apunta a la societat Landstreet, que segons la Batllia funcionava com una caixa B per pagar en negre prescriptors, treballadors i directius del banc. Entre els vuit processats es troben els germans Cierco i l’exdirector general de BPA, Joan Pau Miquel.
El que va començar com un escàndol financer ha deixat una petjada profunda a Andorra. El sistema bancari va haver de reinventar-se, la confiança internacional es va veure afectada i el país encara paga les conseqüències d’un dels episodis més foscos de la seva història recent.
