El director del Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ), Xavier Bardina, apunta que hi ha “una seixantena” d’autoprohibits, però que el 25% “són gent que ja ha marxat del país”. Així ho ha anunciat durant la primera jornada de joc responsable. Segons Bardina, aquesta situació s’explica perquè “són persones que, per exemple, quan es registren” ho fan “amb permís de residència de temporers” i, passats uns mesos, marxen del país.
D’igual manera, Bardina ha assenyalat que els autoprohibits “no són una xifra gaire gran” i que “fluctua molt”. En aquest sentit, Bardina considera que dins d’aquest grup n’hi ha moltes i diverses casuístiques que expliquen aquests canvis continus. Hi ha població autoprohibida que, “al cap d’un any, es desprohibeixen; hi ha també gent que ha vingut a fer temporades d’hivern i s’han autoprohibit per un moment determinat; gent que ha marxat i no s’han desprohibit” o qui “reben ajuts socials, etcètera”.
Sobre aquest segment poblacional, Bardina ha destacat que és “prou important”, ja que parla de “persones que reben alguna ajuda de caràcter socioeconòmic” i que, “mentre dura aquella ajuda”, no “podrà accedir ni al bingo ni al casino”.
Així doncs, Bardina ha explicat que és una situació semblant a la que es donava antigament a la Batllia “quan una persona podia vindre davant d’un batlle” i “un secretari feia una prohibició”. Llavors, “aquella prohibició tampoc no s’aixecava fins que aquella persona anés a la batllia” a fer-ho. “D’aquells, jo els puc dir que, amb el llistat que tinc, hi ha persones que potser tenen cent vint anys”, ha relatat.
Preguntat sobre si li constava que hi hagués menors d’edat que estaven entrant al casino a jugar, Bardina ha aclarit que “no es pot entrar sense un control de presència”. “Després hi ha dues plantes més: hi ha una de restauració i, després, la part de la discoteca, en la qual he sentit que és possible que hi pugui haver algun aldarull. És veritat que això se’ns escapa de la competència pròpia del regulador del joc”, ha detallat.
Per la seva part, el ministre de finances, Ramon Lladós, ha apuntat que “les estafes en criptomonedes, són un àmbit que va més enllà del joc. És el món de les estafes, de les inversions indegudes, de la comunicació indeguda per part de certes persones, i jo crec que una de les eines per lluitar contra això va molta educació financera”.
“Jo recordo, fa uns mesos, al Consell, va haver-hi una discussió que provenia d’un grup, crec que d’un grup de la minoria, que proposava una major educació financera a tothom. Crec que va ser una proposició reivindicativa. No recordo quin va ser el resultat. Crec que sí que es va incorporar finalment al currículum educatiu de la gent. Perquè és veritat, l’educació financera és realment una de les mancances que tenim en el nostre sistema educatiu”, ha narrat.
Evolució lenta en la demanda
Tal com ha explicat la coordinadora clínica de la Unitat de Conductes Addictives, Angelina Santolària, “hem tingut un creixement a nivell de la demanda, però ha sigut una evolució lenta”. “Això vol dir que alguns anys no hem tingut cap demanda de joc patològic, i ara, el 2014, una mica per donar-vos una dada, hem tingut 15 persones”, ha assenyalat.
“Si nosaltres comparem l’any 2013 amb l’any 2014, l’any 2013 vam atendre 9 persones, i l’any 2014, la mateixa, 15. I l’any 2015 jo crec que anem amb la mateixa línia, perquè no hi ha hagut una demanda exponencial”, ha relatat. La responsable també ha entrat a valorar el perfil principal de les persones ateses. “Bàsicament, són homes entre 35 i 65 anys. De les 15 persones, 14 són homes i una dona. O sigui que, bàsicament, són persones del sexe masculí”, ha matisat. Santolària també ha apuntat que de moment no tenen cap persona registrada per inversions en borsa o en criptomonedes.
Primera jornada de joc responsable
En aquesta línia, Bardina ha apuntat que aquest és “un projecte que ha vingut aquí per fer continuïtat” i que “ens agradaria, durant els anys successius, anar avançant”. Per a aquesta edició, Bardina assenyala que “hem intentat fer un primer bloc en el qual ens parlarà un ponent sobre la responsabilitat social dins de l’operador, i una segona part que analitzarà aquesta òptica de la part clínica, a través de l’UCA, i una ponència d’un psicòleg del SAAS, en la qual analitzarem una miqueta els problemes que hi ha”.
A tall de context, Lladós ha explicat que “a Andorra tenim des de l’any 2014 la llei del joc i, de fet, és una llei molt restrictiva si comparem amb altres països”. “Aquí el joc presencial només el permetem al casino i al bingo i moltes de les activitats que hi ha a altres països com són les cases d’apostes, les màquines d’escurabutxaques, que tants problemes creen d’addicció, aquí no hi són”, ha conclòs.
