Jorge Cuba Hidalgo, exviceministre de Comunicacions del segon govern d’Alan García (2006-2011) i implicat en el cas Odebrecht, va abandonar el Perú el passat 20 de juliol, dies abans que es dictés la sentència del conegut cas Metro de Lima. Cuba, condemnat prèviament a 21 anys de presó per blanquejar capitals a través de Banca Privada d’Andorra (BPA), afronta ara una nova petició fiscal de 35 anys de presó per delictes de corrupció, suborn i blanqueig de capitals.
La sortida del país es va fer per via terrestre, a través de la frontera amb l’Equador, segons va informar aquest dimecres el fiscal José Domingo Pérez durant la lectura pública de la sentència. En el moment de la fugida, no hi havia cap mesura vigent que impedís a Cuba sortir del país, malgrat l’alta pena que se sol·licitava contra ell.
L’absència de mesures restrictives és conseqüència directa d’una controvèrsia judicial. Tot i que la Fiscalia havia sol·licitat una pròrroga de 12 mesos del seu impediment de sortida –que expirava l’agost del 2024–, el Primer Jutjat d’Investigació Preliminar Nacional només en va concedir sis. A més, la Sala d’Apel·lacions no només va rebutjar l’ampliació sol·licitada, sinó que també va revocar la pròrroga concedida, al·legant que seria la tercera mesura restrictiva imposada a Cuba, fet que, segons la seva interpretació, vulnera el principi de seguretat jurídica.
«No és admissible que el Ministeri Públic formuli peticions indefinides de restricció de drets sense un fonament normatiu clar», indica la resolució judicial que va deixar el camí lliure perquè Cuba fugís del territori.
El cas pel qual és jutjat implica una trama de suborns milionaris pagats per la constructora Odebrecht a funcionaris del Ministeri de Transports i Comunicacions del Perú, a canvi d’adjudicacions fraudulentes en els trams 1 i 2 de la Línia 1 del Metro de Lima. Segons la Fiscalia, Cuba hauria rebut uns 8,1 milions de dòlars en comissions il·legals, dels quals 1,4 milions haurien estat canalitzats a través de comptes a Andorra, Suïssa, Panamà, les Bahames i els Estats Units.
A més de Jorge Cuba, també estan acusats altres exfuncionaris com Edwin Luyo, Mariella Huerta i Miguel Navarro (per als quals es demanen també 35 anys de presó), així com Jessica Tejada i Víctor Muñoz (parella i nebot de Cuba), que afronten peticions de 25 anys. La Procuradoria ad hoc del cas Lava Jato ha fixat una reparació civil de 273,66 milions de dòlars pels danys ocasionats a l’Estat.
El procés judicial, iniciat el 2017, va arribar a la fase de judici oral l’any 2022, i la lectura de sentència ha tingut lloc aquest 24 de juliol. Amb la fuga de Jorge Cuba, la capacitat de resposta institucional davant la gran corrupció transnacional torna a quedar en qüestió.
