La llei del català a Andorra es va presentar com la solució definitiva per a la llengua. El Govern del Principat la va defensar amb fermesa, però les crítiques s’amunteguen. Gabriel Ubach, secretari general de la Unió Sindical d’Andorra, denuncia que la llei s’ha venut “a capa i espasa com la panacea” sense assolir l’èxit pretès.
Segons el líder sindical, la realitat és una altra: sense controls, la normativa és només un exercici d'”hipocresia política”.
La legislació ha sancionat establiments per no complir amb la llei, encara que la seva execució representa un percentatge molt baix. L’any passat van enregistrar-se cent queixes i només dues van derivar en multes.
L’exemple del “tallat”: la prova del cotó
La denúncia més gràfica arriba des de la Unió Sindical d’Andorra (USdA). El seu secretari general ha llançat un repte directe a qualsevol ciutadà o turista: “Aneu a un bar, a un restaurant, on sigui, i demaneu un tallat en català, a veure què us contesten”. Segons el sindicat, la realitat comercial a peu de carrer dista molt del que dicta el paper oficial.
Com a prova d’aquesta desconnexió, recorden un reportatge recent sobre els comerços del Pas de la Casa: de quatre representants entrevistats, ni un sol va fer servir el català; tots es van expressar en castellà. “Ja ens hem cagat amb la llei… No n’hi havia cap que parlés el català”, etziba Ubach amb contundència.
La conclusió d’Ubach és clara: si no hi ha una voluntat real de supervisar i sancionar, seguirà havent-li “lleis que es fan, però no s’apliquen”.
Per una vegada té tota la raó!!!!
Jo no sé on va a pendre tallats aquest senyor, on jo ho he demanat no he tingut cap problema…Per altra banda, no pots ficar un funcionari en cada bar d’Andorra…potser és el que vol i s’ofereix voluntari..
El Sr.Ubach podria anar a cada poble que estigui en frontera amb un altre país, de qualsevol part del món, i podrà constatar la diversitat de llengües que es fan servir per comunicar-se, que no son obligatòries del poble en el que està situat. Tanmateix tothom sap que la població del Pas canvia constantment i per aprendre una llengua que ni la sents al carrer ni la fas servir és una mica complicat.
La lengua universal y mas poderosa es el dinero. Andorra es un pais de servicios donde el cliente catalanoparlante es minoritario. Con ello no quiero decir que no se preserve la lengua oficial pero desde luego, rotundamente, quiero decir que no se obligue ni que se imponga porque todo lo que se trata de hacer con sanciones no sale bien.
Com ja va dir el síndic no fa gaire: “Si un immigrant ve a Andorra i li paguen molt poc perquè ha de perdre el temps aprenent català?”
Bon dia, Aneu a qualsevol Aparcament comunal de la Vila del Pas de la Casa, i mireu en Quin idioma es dirigeix la màquina espenedora de tiquets. Únicamente en francés, els primers a donar ejemple i no ho donen.
paguen res, el minim, viure a habitacio i si si vols un pis a fer hores extres sense parar o un segon treball.. i demanes a aquesta gent que parlin idioma i “fer pais” doncs home… crec que l ultim l interesa a tota aquesta gent es parlar l idioma, si total tots ens entenem en castella..