Andorra va guanyar 422 habitants per via migratòria durant el segon trimestre del 2026, segons les dades publicades pel Departament d’Estadística. Entre l’abril i el juny, 1.549 persones van establir-se al Principat, mentre que 1.127 van marxar a l’estranger. El balanç és positiu i supera tant el del trimestre anterior, quan va ser de 369 persones, com el del segon trimestre del 2025, quan es va situar en 341.
Les arribades van créixer un 12,6% respecte dels tres primers mesos de l’any, però van ser un 2,3% inferiors a les del mateix període del 2025. Pel que fa a les sortides, van augmentar un 11,9% en comparació amb el primer trimestre, tot i que van disminuir un 9,4% en relació amb un any abans.
Els espanyols, el grup més nombrós entre les arribades
Per nacionalitats, les persones de nacionalitat espanyola van representar el grup més nombrós entre els nouvinguts, amb 540 arribades, el 34,9% del total. A continuació hi ha les persones de nacionalitat andorrana, amb 181 incorporacions (11,7%); les franceses, amb 146 (9,4%), i les argentines, amb 138 (8,9%).
En comparació amb el segon trimestre del 2025, destaca l’augment de les arribades de persones andorranes, que van créixer un 40,3%, fins a les 181. Les espanyoles també van augmentar, un 14,2%, mentre que les procedents de Portugal van disminuir un 43% i les argentines, un 28,5%.
Pel que fa a les sortides, les persones de nacionalitat espanyola també van encapçalar la llista, amb 371 casos. Les van seguir les argentines, amb 197, i les andorranes, amb 111.
Quatre de cada deu nous residents d’Andorra són sud-americans
Andorra ha assolit els 90.122 residents a 30 de setembre del 2026, segons les dades del departament d’Estadística. La xifra...
El saldo és negatiu entre portuguesos i argentins
El balanç entre arribades i sortides varia segons la nacionalitat. Les persones espanyoles van registrar el saldo positiu més elevat, amb 169 persones, seguides del grup d’altres nacionalitats, amb 108, i de les andorranes, amb 70.
En canvi, el saldo va ser negatiu entre les persones de nacionalitat argentina, amb 59 sortides més que arribades, i entre les portugueses, amb un resultat negatiu de 27 persones. En el cas dels francesos, el balanç va ser positiu en 67 persones.
Els saldos més elevats es concentren en les edats més joves
Per franges d’edat, els saldos migratoris més elevats es van registrar entre els infants i els adolescents. El grup de 0 a 9 anys va sumar 150 persones, mentre que el de 10 a 19 anys va tenir un saldo positiu de 88. També van ser positius els resultats dels trams de 30 a 39 anys, amb 78 persones, i de 40 a 49 anys, amb 67.
A partir dels 60 anys, en canvi, el saldo va ser negatiu: van marxar 17 persones més de les que van arribar en la franja de 60 a 69 anys, 12 més en la de 70 a 79 anys i nou més entre les persones de 80 a 89 anys.
Funcionaris, habitatge i immigració: les xifres que expliquen la gran paradoxa andorrana
El Govern d'Andorra s'ha entestat a convertir-se en el millor exemple per demostrar les teories del neoliberal Milton Friedman. El...
Escaldes registra el saldo positiu més elevat
Per parròquies, Escaldes-Engordany va encapçalar el saldo migratori positiu, amb 182 persones, seguida d’Andorra la Vella, amb 103, i la Massana, amb 79. Ordino va registrar un saldo de 50 persones i Encamp, de 37.
Canillo va ser la parròquia amb el resultat més negatiu, amb 25 persones més de sortida que d’arribada, mentre que Sant Julià de Lòria va tancar el trimestre amb un saldo negatiu de quatre persones.
Estadística recorda que les dades s’elaboren a partir de les variacions de la població estimada i que no equivalen necessàriament a un registre exacte dels trasllats efectius. A més, les sortides poden detectar-se amb retard o no arribar a identificar-se, fet que pot comportar una infraestimació de l’emigració.
