Els atacs a menors de les bandes ‘Los 44’ i ‘Los 60’ a menors d’Andorra segueixen un patró similar conegut com ‘Happy Slapping’, segons ha explicat el director de la policia Bruno Lasne. Cal recordar que fins a la data hi ha tres denúncies interposades a la policia per atacs d’aquestes bandes a menors d’Andorra.
El terme happy slapping (literalment, “bufetada feliç”) va néixer al Regne Unit a principis dels anys 2000, quan van començar a reportar-se agressions físiques registrades en vídeo amb telèfons mòbils. La dinàmica és simple: un o diversos agressors ataquen a una víctima mentre un altre els grava. Posteriorment, el vídeo es comparteix en xarxes socials o aplicacions de missatgeria, convertint la violència en un contingut d’entreteniment.
Encara que el nom pugui suggerir una acció menor, els atacs han anat des de simples bufetades fins a pallisses brutals, algunes amb desenllaços fatals. Un estudi destaca com la difusió digital augmenta la revictimització, ja que les imatges poden compartir-se indefinidament. A més, altres recerques recents han assenyalat que aquests actes poden vincular-se amb comportaments de violència en l’adolescència, en reforçar dinàmiques de grup que premien l’agressió com un acte de validació social.
Impacte brutal en les víctimes
Les víctimes de happy slapping no sols sofreixen conseqüències físiques, sinó també un profund mal psicològic. La humiliació pública i la sensació de desprotecció poden derivar en trastorns d’ansietat, depressió i fins i tot idees suïcida. La difusió del vídeo intensifica l’agressió, ja que les imatges poden ser vistes i compartides indefinidament, convertint el sofriment en un espectacle sense fi.
Diversos estudis han analitzat l’impacte psicològic d’aquest fenomen. Una recerca de fa alguns anys descrivia com 41 adolescents de tres grans ciutats angleses van debatre sobre el happy slapping, proporcionant perspectives sobre la seva percepció i conseqüències. Per exemple, alguns nois van parlar de com uns certs comportaments violents eren vists pels seus amics com a signes de “masculinitat” o “control”.
A nivell social, el happy slapping normalitza la violència i reforça la idea que l’entreteniment pot estar per sobre del respecte i la dignitat humana. A més, la participació passiva dels qui visualitzen i comparteixen aquests continguts sense denunciar-ho reforça la impunitat dels agressors. L’exposició a continguts violents en xarxes socials pot augmentar la tolerància a la violència i reduir l’empatia en adolescents i joves.











Que està fent la Policia a banda de lluïr palmito a les rotondes? I Govern? I Educació? El pais a la deriva..