Al llarg del tercer trimestre d’aquest any s’ha atorgat la nacionalitat andorrana a un total de 426 persones. D’aquestes, 214 persones van adquirir la nacionalitat amb plenitud de drets polítics i 211 de manera provisional, mentre que només una persona va adquirir la nacionalitat provisional en virtut de les funcions que exerceix.
Així mateix, de les 214 persones que van obtenir la nacionalitat amb plenitud de drets, és a dir, amb drets polítics, 111 persones la van adquirir per naturalització després d’haver demostrat la renúncia de la nacionalitat d’origen i 103 per via dels articles de la nacionalitat andorrana d’origen.
Altrament, 211 persones van veure reconegut el dret d’adquirir la nacionalitat andorrana, també anomenada nacionalitat provisional, fins que no es prova la pèrdua de la o les nacionalitats d’origen o confirmin la nacionalitat andorrana a la majoria d’edat més un any. D’aquest total, d’una banda, 170 persones encara no han acreditat la pèrdua de la o les nacionalitats d’origen i, per l’altra, hi ha 41 persones que retenen la nacionalitat provisional fins que confirmin la nacionalitat andorrana, actuació formal que es pot mantenir fins al moment de complir la majoria d’edat i un any més, és a dir, fins als 19 anys.
Durant el tercer trimestre del 2025, a més, hi ha hagut 111 persones residents que han adquirit la nacionalitat amb plenitud de drets, després d’haver renunciat i provat la pèrdua de la nacionalitat o nacionalitats d’origen que posseïa. El 79,3% s’han obtingut per vint anys de residència, el 18% per matrimoni i el 2,7% restant per altres articles de la llei qualificada de la nacionalitat.
Finalment, el 46,6% de les adquisicions per residència corresponen a homes i el 53,4% restant a dones, i es caracteritzen per ser majoritàriament de nacionalitat espanyola (69,3%), argentina (9,1%), marroquina (6,8%) i francesa (4,5%). Pel que fa a les adquisicions de la nacionalitat per matrimoni, al tercer trimestre van adquirir la nacionalitat andorrana més dones (70%) que homes (30%).
Normal, aquests no han de renuncia a la nacionalitat d’origen…
Si regalem el país, Andorra com a estat de cultura i llengua catalana s’exterminarà en menys d’una generació. Sabeu quants andorrans de cultura i llengua catalana hi ha al Principat? No arriben als 5000.
Una llàstima que el Govern tot i que té tota la informació, no fa res per evitar-ho.
Això passa perque resulta absolutament gratis viure en castellà. A la mínima es canvia de llengua, a l’ hodteleria, castellà, als autobusos, castella…….i al pati de les escoles,, castella….. Fixeu-vos quan una parella de policies patrullen pel carrer: la majoria parlen en castellà entre ells. Al l’ hospital i als CAP: entre personal parlen quasi sempre en castellà!!. Potser el lloc on es mante mes la nostra llengua es en l’ Administració publica i les aules escolars. No em crec el que diré, però o s’ obliga a tenir nivell mínim B2 a un nouvingut des del moment 0 , o perdem la llengua OFICIAL. La situació es molt greu. TENIM LA SOBERANIA PER PODER-HO FER……ara, la voluntat i assumir-ho, crec que no. Que li passa a un immigrant a França: o apren o no pot viure-hi.
Pues ja sabem que tots els Marroquins estan coberts al 100×100 dela CASS.
I ara què passarà els hi treura’n per se Andorrans o els i continuaran perque ells tenen dret a mantindré la seva nacionalitat?
Clar la seva religio no deixe traballar a les seves dones, normal 100×100,
La meva tampoc i treballo.
Quina pena llegor tot aixó. Jo vaig viure quaranta anys i no m’el van voncedir mai el passeport, de familia catalana, parlar català perqué jo hem vaig pagar les clases. Andorra te un problema molt gran amb la llengüa de tota la vida, jo vaig arribar al any 1958 de ben petita. Els Andorrans poco els Hi interesat el tema del català els calers era el tema principal. Que tingue sort
Mira que be, ells amb doble pasaport! Molt be si i seguramente una bona integración occidental
Tot es pot comprar… I quin lloc millor que Andorra per anar de compres.
Realment la ciutadania Andorrana no té un sentiment de País, té el sentiment a la butxaca.
El futur proper és el de un macro centre comercial, fins que Europa en digui prou.