L’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA) ha recordat aquest dimecres el marc legal que regula l’ús de càmeres corporals per part dels agents de circulació comunals, després que els comuns hagin fixat l’1 de desembre com a objectiu per començar a utilitzar aquests dispositius.
L’organisme deixa clar que no és l’encarregat d’autoritzar la posada en funcionament de les càmeres. La Llei dels agents de circulació comunals preveu l’ús de dispositius mòbils de videovigilància, però estableix que aquests estan sotmesos a l’autorització prèvia del ministeri competent en matèria d’Interior, així com a les condicions d’ús que fixa la normativa.
L’APDA assenyala, a més, que obtenir aquesta autorització administrativa no eximeix els comuns de complir la normativa de protecció de dades. L’enregistrament d’imatges i, si escau, de so de persones identificades o identificables constitueix un tractament de dades personals i, per tant, ha de respectar principis com la proporcionalitat, la minimització de dades, la limitació del termini de conservació, la transparència i la responsabilitat proactiva.
Andorra vol càmeres al pit dels agents de circulació: seguretat o risc per a la privacitat?
Els agents de circulació comunals d’Andorra haurien de començar a portar càmeres al pit a partir de l’1 de desembre,...
Cal una avaluació d’impacte
Abans de posar en funcionament un sistema d’aquestes característiques, l’APDA considera necessari efectuar l’avaluació d’impacte en protecció de dades corresponent per identificar els riscos per als drets i les llibertats de les persones i establir les garanties adequades. També caldrà determinar qui pot accedir als enregistraments i en quines circumstàncies, així com garantir-ne la conservació, l’accés i la supressió.
L’Agència insisteix que s’han de complir dos blocs de requisits de manera simultània: d’una banda, la normativa específica de videovigilància i les autoritzacions corresponents i, de l’altra, totes les obligacions derivades de la legislació de protecció de dades. El compliment d’un bloc no substitueix l’altre.
La Comissió de Videovigilància ja estudia la qüestió
L’APDA també precisa que la qüestió de les càmeres corporals dels agents de circulació ja està sent tractada per la Comissió Nacional de Videovigilància, un òrgan col·legiat del qual forma part el cap de l’Agència. La qüestió ha estat abordada en diverses ocasions, tot i que l’APDA recorda que no pot fer públiques les deliberacions ni els elements concrets dels expedients.
L’organisme també puntualitza que no existeix un únic expedient per als set comuns, ja que les corporacions no es troben totes en la mateixa situació procedimental ni han presentat necessàriament les mateixes sol·licituds.
Sant Julià ultima el reglament per les càmeres corporals dels urbans
El comú lauredià continua treballant en la redacció del reglament que haurà de regular l'ús de càmeres corporals per part...
Un reglament comunal no és suficient
L’APDA considera que disposar d’un reglament comunal sobre l’ús de les càmeres és una peça important del sistema de garanties, però adverteix que l’aprovació del reglament no substitueix l’autorització d’Interior ni la resta de requisits legals.
Els comuns també hauran de complir les obligacions en matèria de protecció de dades, incloses les avaluacions de riscos i d’impacte que corresponguin, la protecció de dades des del disseny i per defecte i l’adopció de mesures de seguretat adequades.
L’1 de desembre, només un objectiu
Sobre la data anunciada pels comuns, l’APDA subratlla que l’1 de desembre és un objectiu i no substitueix els requisits establerts per la llei. L’Agència assegura que no atribueix als cònsols cap voluntat d’incomplir la normativa i recorda que les corporacions han manifestat que volen completar les actuacions necessàries abans d’aquesta data.
Per tant, la posada en funcionament dels dispositius només serà possible quan s’hagin complert conjuntament els requisits de la normativa de videovigilància i de protecció de dades.
L’APDA defensa alhora que la seguretat dels agents és una finalitat legítima i que les càmeres poden ser útils per protegir els professionals, documentar determinades intervencions i aportar garanties tant als agents com a la ciutadania. Ara bé, insisteix que els dispositius només poden utilitzar-se dins de les competències legalment atribuïdes als agents de circulació.
Finalment, l’Agència assegura que la seva posició no és contrària a l’ús de càmeres corporals. Considera que la seguretat dels agents i la protecció dels drets de la ciutadania són compatibles, però condiciona aquesta compatibilitat al compliment íntegre de la normativa, a l’avaluació d’impacte i a l’establiment de garanties clares sobre l’activació, l’accés, la conservació i l’ús posterior de les gravacions.
