Els agents de circulació comunals d’Andorra haurien de començar a portar càmeres al pit a partir de l’1 de desembre, si els comuns aconsegueixen superar els obstacles legals que envolten una mesura que ha generat polèmica durant els darrers mesos.
La decisió s’ha plantejat aquest dimecres en la reunió de cònsols celebrada a Andorra la Vella. Les corporacions que encara no disposen de la normativa necessària s’han compromès a aprovar els seus reglaments d’ús tan aviat com sigui possible. Actualment encara els tenen pendents Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Ordino.
L’objectiu és arribar a l’inici de la temporada d’hivern amb els dispositius operatius, però la data no depèn exclusivament dels comuns. L’ús de les càmeres continua condicionat pel marc legal i per les autoritzacions corresponents en matèria de videovigilància i protecció de dades.
La polèmica: poden els agents comunals gravar els ciutadans?
La principal controvèrsia no està en la tecnologia, sinó en qui pot utilitzar-la, en quines circumstàncies i amb quina cobertura legal.
El mateix cap de Govern, Xavier Espot, s’ha mostrat favorable a les càmeres pel seu possible efecte preventiu, però ja va advertir al juliol que la normativa vigent podria no emparar-ne l’ús per part dels agents de circulació. Si l’avaluació de la Comissió Nacional de Videovigilància fos negativa, seria necessari modificar la llei.
Espot també va marcar una frontera important: els agents de circulació no són policies. Les competències de prevenció i repressió dels delictes i de manteniment de l’ordre públic continuen corresponent exclusivament a la Policia.
Aquest és precisament un dels arguments dels sectors contraris a la mesura: consideren que dotar els urbans de càmeres que poden enregistrar ciutadans pot acostar-los a unes funcions de vigilància pròpies d’un cos policial sense que tinguin les mateixes competències.
Una denúncia contra les càmeres de la Massana
L’oposició a la mesura ja ha arribat formalment a l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA).
Pirates d’Andorra-ATTAC, liderat per Josep Guirao, va presentar al febrer una denúncia contra el projecte del Comú de la Massana per incorporar càmeres corporals als seus agents.
La formació considera que els agents tenen essencialment funcions comunals i de regulació del trànsit i qüestiona que disposin de cobertura suficient per enregistrar els ciutadans. La denúncia planteja una possible vulneració de la Llei 29/2021 de protecció de dades personals.
El debat afecta qüestions especialment sensibles: quan es pot començar a gravar, qui decideix activar la càmera, durant quant de temps es conserven les imatges, qui hi pot accedir i en quines circumstàncies un ciutadà pot demanar-ne l’accés o la supressió.
Canillo les va utilitzar sense tenir l’aval necessari
La polèmica va augmentar aquest estiu amb l’experiència de Canillo.
El comú havia aprovat el seu reglament al gener i durant la Festa Major de Canillo va posar en marxa una prova pilot amb càmeres corporals. La intenció era comprovar-ne el funcionament en situacions de molta afluència i reforçar la seguretat i la transparència de les actuacions.
Però posteriorment es va posar de manifest que la prova s’havia fet sense l’aval legal necessari de l’organisme competent, fet que va incrementar els dubtes sobre la cobertura jurídica dels dispositius.
Malgrat la controvèrsia, el balanç del Comú de Canillo va ser positiu. El cònsol major, Jordi Alcobé, va assegurar que les càmeres havien estat “molt ben acceptades” i va defensar la voluntat d’utilitzar-les durant tot l’any una vegada resoltes les qüestions jurídiques pendents.
Els comuns defensen que protegeixen agents i ciutadans
Les corporacions comunals defensen una lectura molt diferent de la dels crítics. Consideren les càmeres una eina de protecció per als mateixos agents, però també una garantia per als ciutadans davant de qualsevol conflicte sobre com s’ha desenvolupat una actuació.
El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat, considera que “des del punt de vista de la seguretat dels nostres agents i de la seguretat ciutadana, és una eina que s’ha demostrat efectiva”.
Càmeres de pit per als agents de circulació: Govern obre la porta a una reforma legal a Andorra
El cap de Govern, Xavier Espot, s'ha mostrat obert a modificar la llei de seguretat pública per tal que els...
La cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, també ha defensat que els agents de circulació són sovint els primers a arribar o a donar suport a la Policia en situacions conflictives i que cal definir quins recursos han de tenir a la seva disposició.
Les càmeres poden tenir, a més, un efecte dissuasiu davant d’agressions o amenaces i proporcionar una prova objectiva quan existeixen versions contradictòries entre un agent i un ciutadà.
L’1 de desembre és també una forma de pressionar el Govern
Els mateixos comuns reconeixen que fixar el 1 de desembre no significa que jurídicament ja estigui garantit que aquell dia tots els agents podran començar a gravar.
Cerni Cairat ha admès que es tracta d’una “declaració d’intencions” i també d’una manera d’exercir pressió perquè el Govern impulsi amb rapidesa els canvis legislatius que siguin necessaris.
El cònsol major d’Andorra la Vella, Sergi González, també reclama celeritat. “Creiem que no ens podem esperar. És necessari tant per la seguretat dels nostres agents com també per la claredat i transparència que hem demanat a la ciutadania”, ha defensat.
La data tampoc és casual. L’objectiu és tenir el sistema disponible abans de la Puríssima, Nadal i la temporada alta d’hivern, quan l’arribada massiva de visitants incrementa notablement la pressió sobre la mobilitat i el treball dels agents.
El moment decisiu
Per tant, la batalla de les càmeres corporals entra ara en la fase decisiva. Els set comuns volen que els agents les puguin utilitzar, Govern també veu amb bons ulls la mesura, però la seva implantació definitiva necessita resoldre els dubtes jurídics sobre videovigilància, privacitat i les competències dels agents comunals.
La qüestió que queda sobre la taula és fins on pot arribar la necessitat de protegir els agents i aportar proves objectives de les seves actuacions sense convertir la gravació dels ciutadans a l’espai públic en una pràctica que superi les competències que la llei atribueix als agents de circulació.
