Avortar fora d’Andorra continua sent una realitat per a les dones que decideixen interrompre un embaràs i han de desplaçar-se a l’estranger per fer-ho. Algunes d’elles expliquen que el procés es viu amb por, discreció i temor a possibles represàlies en un país petit on, segons asseguren, la informació circula ràpidament.
Una jove andorrana entrevistada per l’Agència France-Presse (AFP) ha explicat que va voler mantenir l’anonimat per por a les conseqüències que podia tenir fer públic el seu cas. “Hauria pogut ser considerada gairebé una criminal”, assegura. La dona explica que tenia “molta por de les represàlies” en un “país molt petit” de 90.000 habitants on “tot se sap molt ràpid”.
El temor a ser identificades també apareix en el testimoni d’altres dones. Una altra d’elles considera que la situació actual genera un sentiment d’estigmatització. “Mentre l’avortament no estigui legalitzat, continuarem sentint-nos com assassines, com criminals”, afirma.
La reforma del Codi Penal que pot canviar el futur de l’avortament a Andorra
El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat una reserva d'esmena al projecte de llei qualificada del Codi Penal amb l'objectiu de...
Un viatge en solitari a Barcelona
Patricia (nom ficitici) explica que va decidir marxar a l’estranger quan tenia 19 anys per interrompre un embaràs que no desitjava. Ho va fer, segons relata, “sola i de manera clandestina”. La jove assegura que una de les seves principals preocupacions era que la seva situació pogués arribar a ser coneguda i acabar afectant la seva vida laboral. “Tenia por de perdre la feina”, recorda en declaracions a l’AFP.
Els seus testimonis posen el focus en una de les conseqüències de l’actual situació: les dones que volen interrompre un embaràs han de recórrer a serveis sanitaris fora del país, principalment a Espanya o França, amb el desplaçament i les despeses que això comporta.
Concòrdia retreu al Govern la inacció amb l’avortament: “Els drets de les dones no poden esperar”
El Consell General ha tancat l'actual curs polític debatent sobre la despenalització de l'avortament. Aquesta modificació històrica del Codi Penal...
“Arriben amb molta por”
La psicòloga i activista feminista Vanessa Mendoza Cortés, fundadora d’Stop Violències, explica a l’AFP que al llarg dels anys ha atès desenes de dones de manera confidencial que buscaven informació o acompanyament per poder avortar. Segons Mendoza, moltes d’aquestes dones arriben a les seves consultes en una situació de gran preocupació. “Arriben amb molta por, pateixen encara molta violència institucional contra el dret a disposar del seu propi cos”, explica.
Stop Violències ofereix informació i acompanyament a les dones que volen interrompre l’embaràs, també a través de materials en català, castellà i francès. L’organització manté el caràcter confidencial d’aquest acompanyament davant el temor que algunes de les dones puguin ser identificades. “El Govern podria saber qui són, és molt perillós”, afirma Mendoza en relació amb aquesta voluntat de preservar l’anonimat.
És lògic, ja que avortar significa intervenir violentament per acabar amb una vida que es gesta en el ventre de la mare