Aquest any es vol començar a implementar la cartera digital, és a dir, que els ciutadans puguin tenir documents personals al mòbil. De fet, ja s’està en fase de proves i la idea és que ja hi hagi els primers documents introduïts, que tinguin força “usabilitat per part dels ciutadans”. El secretari d’Estat de Transformació Digital i Telecomunicacions, Marc Rossell, ha definit aquest projecte com “d’engrescador” tenint en compte que simbolitza de manera molt clara la transformació digital que es busca i ha remarcat que permetrà també incidir en la doble autentificació que ara ja existeix a la seu electrònica. Els ciutadans rebran un “‘push'” per verificar que realment volen compartir la dada i a més es donaran “altres funcionalitats interessants”. La idea és que hi pugui haver documents com la targeta de la CASS, el permís de conduir, carnets com el de pescador o caçador, el passaport o carnets professionals.
Digitalitzar els tràmits d’Immigració
Pel que fa als tràmits d’Immigració, es treballa perquè puguin fer-se digitalment. Es farà una licitació per “analitzar tots els processos” amb l’objectiu d'”implementar una solució tecnològica” que permeti gestionar-los “al màxim possible” telemàticament. Ara es treballa amb el departament d’Immigració i la voluntat és que durant aquest any ja hi hagi avenços en aquest sentit. A més, aquest any és previst que les ambaixades puguin començar a emetre passaports un cop s’ha trobat la solució tecnològica per poder fer les fotografies, una mena de “maletes” per poder fotografiar la persona i “generar el passaport”. Ara es treballa amb Afers Exteriors per veure a quines delegacions diplomàtiques s’implementa amb la voluntat que sigui una realitat aquest 2025.
Ciberatacs durant el 2024
D’altra banda, en l’àmbit de la ciberseguretat, l’Agència Nacional de Ciberseguretat ha registrat el 2024 un total de 1.537 incidències, la qual cosa representa un increment important respecte del 2023. D’aquestes, un 3% van ser greus, és a dir, 47 en xifres absolutes. Rossell ha subratllat que “incidències sempre n’hi ha, a Andorra i altres països”, però ha volgut emfasitzar que cap hagi estat molt greu. Ha explicat que els incidents greus són aquells que “han pogut afectar algun servei” però que això “no vol dir que hagin tingut repercussió molt gran en el territori”. Quant a les credencials filtrades aquest mes de gener, n’hi ha hagut 1.216, i el mes en què més n’hi va haver el 2024 va ser el desembre, amb 3.272. Valorant aquestes xifres, ha manifestat que “hi ha més sensibilització” per part de les empreses per reportar els incidents a l’agència de ciberseguretat i ha concretat que el 2024 es van monitorar 111 entitats.
Durant la compareixença davant la comissió legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals, Rossell ha recordat que l’estratègia de transformació digital que marca els objectius fins al 2030 centra les accions en quatre eixos: administració pública, empreses, infraestructures i ciutadans i drets digitals. En aquest sentit, ha fet un “balanç molt satisfactori” dels objectius assolits el 2024, en què s’ha estat molt “centrat en els ciutadans i les empreses”. També ha incidit en la capacitació i la conscienciació i ha recordat l’impuls al centre per al benestar digital, que permetrà coordinar la feina que ja es duu a terme en qüestions com el ciberassetjament. Ha afegit que aquest centre no només farà prevenció sinó també “capacitació, formació i assessorament”.
