Govern prohibeix als professors parlar amb els mitjans de comunicació

Una indicació recent adreçada en un sector del professorat perquè s’abstingui de parlar amb els mitjans de comunicació sobre la seva feina ha desencadenat un malestar palpable dins del Cos d’Educació. Tot i que una part dels docents ha acollit la instrucció sense qüestionaments, perquè ho considera un recordatori dels deures de reserva previstos a la Llei de la funció pública, un altra part del col·lectiu ha interpretat la mesura com una ingerència excessiva en la llibertat d’expressió dels professionals de l’ensenyament, sobretot quan es tracta de descriure metodologies docents, experiències professionals o impressions generals sobre l’estat del sistema educatiu.

Segons han explicat algunes fonts, el missatge que s’ha transmès demana que no hi hagi cap mena de comunicació directa amb la premsa relacionada amb la feina al centre, amb l’argument de preservar la confidencialitat de determinades informacions internes. Tanmateix, algunes veus més crítiques consideren que l’abast de la instrucció és molt més ampli del que exigiria la Llei de la funció pública i que podria afectar la transparència i el debat pedagògic.

L’article 74 de la Llei de la funció pública estableix clarament el deure de “guardar reserva sobre els assumptes que coneguin per raó del seu lloc de treball” i de mantenir una estricta confidencialitat sobre les dades relatives als administrats. No obstant això, els docents més crítics recorden que aquesta obligació fa referència a informació interna i protegida, i no pas a opinions personals, reflexions professionals o explicacions generals sobre la tasca docent, que no vulneren cap secret administratiu ni suposen un perjudici per a la institució. Des del seu punt de vista, la norma no empara un veto generalitzat a parlar amb la premsa, sinó que delimita amb precisió quina informació no es pot revelar.

A més, també consideren que aquesta limitació també es plantejaria una incoherència, ja que mentre es recomana no expressar-se públicament, hi ha docents que publiquen articles d’opinió a mitjans nacionals amb certa periodicitat, sense que hagi estat objecte d’advertència. Aquesta disparitat genera la sensació d’un possible greuge comparatiu, especialment si s’exigeix silenci a la resta del col·lectiu. Segons les fonts consultades, la limitació que s’ha comunicat de manera verbal recentment podria deixar en una posició incòmoda aquells que no tenen espais habituals de publicació, però que voldrien compartir públicament la seva experiència educativa sense vulnerar cap norma.