El problema no és el sistema de quotes d’immigració. El problema és el creixement constant de l’economia amb l’obertura constant de nous negocis. Si aquesta dinàmica no es frena, la necessitat de mà d’obra seguirà disparada i, per tant, l’augment de població serà exponencial. Aquesta conclusió, amb matisos, és compartida per l’empresariat i el Govern. La solució més factible, i aquí també hi ha coincidència, és fer una moratòria per a noves empreses en sectors que no aporten valor afegit. I s’entén que especialment aquells que requereixen molts treballadors per funcionar.
Que Govern i empresaris obrin la porta a una moratòria és només un primer pas. Es tracta d’un tema força complex. Quins criteris s’utilitzen per definir quins sectors són o no de valor afegit? Quin criteri respecte a quins sectors ja estan sobradament coberts amb els negocis en actiu?
El director de la Confederació Empresarial Iago Andreu remarca que “l’arrel del problema no està en les quotes, en el sistema d’immigració. Està en com està creixent l’economia i la immigració és només un símptoma. Potser ha arribat el moment de ser una mica més selectius, amb normes clares, objectives, raonables, que donin seguretat jurídica i no siguin arbitràries. Per saber quins negocis ens interessa potenciar més”.
I la ministra de Presidència i Economia Conxita Marsol, també en declaracions a Andorra Televisió, destaca que “No volem continuar creixent de massa forta com vam fer fa dos anys, però som conscients que hem de continuar creixent. Perquè econòmicament el país ha de créixer, les empreses necessiten personal. Però sí que hem de poder apostar cada vegada més per empreses que ens aportin valor afegit”.
I qui decidirà l’alt valor afegit??? ells no?