La defensa de la llibertat de penjar qualsevol ninot, “es digui Netanyahu, Putin o Espot”, ha obert aquest dimecres al vespre la lectura del testament del Carnestoltes d’Ordino, en el marc dels actes de cloenda del Carnaval. La sàtira, marca de la casa, ha tornat a passar revista a l’actualitat parroquial i nacional abans de la tradicional crema i la sardinada popular.
De fet, el text ha començat amb un gest de suport als “amics encampadans” i a la Comissió de Festes d’Encamp, en plena polèmica pels ninots, i ha reivindicat l’essència crítica de la festa. A partir d’aquí, el repàs no ha deixat pràcticament ningú al marge.
En clau local, el Carnestoltes ha ironitzat sobre la política comunal i ha deixat anar que, si cal, “es poden deixar una Rufona i un Betriu” als veïns, tot apuntant que així pujarien a cònsols els següents de la llista. També hi ha hagut retrets sobre el model de creixement de la parròquia, denunciant que “només es construeix per gent amb molta pela” mentre els joves tenen cada cop més difícil quedar-se a viure al poble. El testament ha instat a apostar per la compra de patrimoni en lloc de “llogar terrenys als més rics”, tot defensant que és la millor inversió per al futur col·lectiu.
L’afer del cap de l’ossa també ha tingut protagonisme. El text ha agraït la tasca de l’associacionisme per defensar el patrimoni cultural i ha carregat contra la postura dels cònsols, recordant que “l’ossa és del poble”.
Les conselleres generals ordinencques i la subsíndica general tampoc han quedat exemptes de les crítiques, amb referències a una suposada distància amb la parròquia i a la seva presència constant a la capital.
Un dels dards finals ha anat dirigit a la Cota 1.300 i al seu cost per a les arques comunals. El Carnestoltes ha qüestionat la utilitat de la instal·lació, assegurant que sovint ha estat mig buida, i ha demanat que els recursos es destinin a les entitats culturals. De fet, les ha declarat simbòlicament entitats d’interès cultural per a la parròquia, en una clara picada d’ullet al teixit associatiu.
La reflexió final ha estat un missatge directe als càrrecs públics: el càrrec “no us torna savis ni intel·ligents”, i cal exercir-lo amb humilitat i deixant-se aconsellar per evitar “ruquejar”. La vetllada ha culminat amb la crema del ninot, el seguici fúnebre amb les ploraneres i la sardinada popular.
