En data 31 d’octubre del 2025, la població resident al Principat d’Andorra ascendeix a 88.881 persones, la qual cosa suposa un augment del 2,4% (+2.080 persones) respecte a l’octubre de l’any 2024.
Per nacionalitats, l’increment anual mesurat al mes d’octubre es concentra en el col·lectiu d’altres nacionalitats amb un total de +1.224 persones (+8,5%), seguit de les persones de nacionalitat espanyola amb +373 persones (+1,8%), de nacionalitat andorrana amb +370 persones (+0,9%) i de nacionalitat francesa amb +243 persones (+6,3%). Les persones amb nacionalitat portuguesa registren un decrement de -130 persones (-1,5%) respecte al mateix mes de l’any anterior.
Una tendència, la dels portuguesos, que es mostra com a un descens imparable. Durant aquest últim any han baixat un 1,5%, però resulta que anys enrere eren 11.000 i ara ja baixen dels 9.000. Una situació provocada pel retorn de molts d’ells a Portugal després de jubilar-se.
Respecte ignorat
Respecte als veïns: absent
Andorra diu defensar el respecte i les bones relacions amb els països veïns, però la realitat és molt diferent.
Molts treballadors que arriben a Andorra acaben al vespre a Espanya, legalment o il·legalment, carregant els serveis dels veïns. Això no és convivència ni cooperació, és un desdeny explícit del respecte que hauria de guiar qualsevol política responsable.
“Fer-se l’andorrà” ja no és anecdòtic: És una burla monumental cap als veïns i cap al país mateix.
La política actual posa en perill les bones relacions amb Espanya i França, i mostra que el Govern prioritza interessos interns i mà d’obra barata per sobre del respecte que predica.
Andorra davant un model insostenible
Andorra ni sap ni vol renunciar a una economia low cost basada en mà d’obra barata. No hi ha cap voluntat de construir un model sostenible.
La creació d’una plataforma per contractar treballadors directament des de Sud-amèrica només evidencia que el país insisteix en un model que porta al col·lapse.
“Mantenir aquest camí no redueix la pressió immigratòria: l’amplifica i l’agreuja.”
Pressió sobre serveis i habitatge
Andorra ja no pot absorbir més immigració.
Ni habitatge, ni sanitat, ni serveis socials, ni infraestructures.
L’hospital és i serà un caos esperpèntic, entre altres.
La qualitat de vida de la població autòctona està en risc.
La manca de planificació és alarmant.
Metàfora del cotxe sobrecarregat
Imagina’t un SEAT 600 per a 4 persones, i voler-hi posar 100: el més probable és que col·lapsi i provoqui un accident. Així mateix, Andorra no pot absorbir més gent sense que tot el sistema salti pels aires.
Incompetència o interès?
Continuar amb un model que ha destrossat l’estabilitat econòmica, social i d’habitatge només pot ser fruit d’incompetència o interès.
La política del “treballador quasi de franc” és una temeritat amb conseqüències previsibles.
Com pot explotar la situació?
La situació és una bomba de rellotgeria:
Social: frustració, protestes, enfrontaments.
Polític: trencaments al Govern, pèrdua de confiança.
Diplomàtic: tensió amb Espanya i França.
Econòmic: serveis col·lapsats, inflació, fugida de talent.
Narratiu: deteriorament de la reputació del país.
Conclusió: continuar així és irresponsable i perillós. I posa en risc el respecte que pretenem tenir cap als nostres veïns.
P. D.
La gran pregunta és: quin sentit té “importar” més treballadors si no hi ha habitatge, els serveis estan desbordats i l’hospital no dona l’abast?