Hi ha persones que no necessiten esperar l’1 de novembre per visitar els seus éssers estimats. Per a algunes famílies, recordar els qui ja no hi són forma part de la rutina, dels petits gestos i de la necessitat de mantenir viu un vincle que no desapareix amb la mort. Aquest és el cas de L.L., una resident que aquest diumenge s’ha acostat al Cementiri Nou d’Andorra la Vella amb el seu fill per portar flors als seus pares.
“Nosaltres no acostumem a venir aquest dia, perquè hi venim al llarg de l’any”, explica. La seva família prefereix visitar-los en diferents moments, tenir cura de la sepultura, netejar-la i mantenir-la arreglada. “Ens agrada venir i cuidar-ho tot perquè els estimem”, afegeix.
Una visita amb un significat especial
La visita d’avui, però, ha tingut un significat especial. A més de les flors, han decidit, encendre una espelma per sumar-se a la commemoració de Tots Sants. Una jornada que, amb el pas dels anys, L.L. diu que ha après a viure d’una altra manera. Fins i tot esmenta la pel·lícula ‘Coco’ com una de les referències que l’han ajudat a entendre millor aquesta celebració i la manera com altres cultures mantenen viu el record dels difunts.
La resident també comparteix la seva manera d’entendre la mort des de la fe. “Per a mi, ells són a l’altre costat, en una altra dimensió. Els sento molt vius”, explica. Una convicció que, segons relata, li permet continuar sentint-los a prop i trobar sentit a les visites al cementiri.
Al darrere d’aquest homenatge també hi ha una història familiar que travessa distàncies. L.L. i les seves cinc germanes són les sis filles de la parella que avui recorden. Tres germanes viuen a Barcelona i les altres tres a Andorra. Durant la visita, L.L. ha volgut compartir el moment amb les germanes que són fora a través d’una videotrucada, per ensenyar-los les flors i fer-les partícips de l’homenatge als seus pares.
La jornada ha deixat una imatge plena de color al cementiri, amb flors adornant les sepultures i la presència de visitants de diferents edats, tant persones grans com joves. Entre els passadissos, els gestos de netejar una làpida, col·locar un ram o encendre una espelma han tornat a donar sentit a una tradició que continua passant de generació en generació.
El testimoni de L.L. deixa, però, una reflexió que va més enllà de la festivitat, potser no cal esperar un dia concret per recordar aquells que han format part de la nostra vida. Perquè, com demostra la seva família, hi ha vincles que es continuen cuidant amb flors, visites i, fins i tot, una videotrucada a les persones que són lluny. El record, al capdavall, no necessita una data al calendari.
