Malgrat que Andorra s’ha consolidat com un referent en la protecció institucional del català, el gran repte continua sent garantir-ne l’ús quotidià. Així ho posa de manifest Plataforma per la Llengua, que tal com recull RTVA, alerta que set de cada deu persones tendeixen a canviar al castellà durant una conversa, una realitat que considera preocupant i que evidencia les dificultats per mantenir el català com a llengua d’ús social.
L’entitat destaca que el Principat s’ha convertit en un exemple de defensa de la llengua gràcies a les polítiques impulsades els darrers anys. Entre aquestes, posa en valor l’èxit dels cursos de català, que han incrementat un 50% els alumnes en només dos anys, així com l’aplicació de la Llei del català, que durant el 2025 va comportar l’obertura d’un centenar d’expedients per incompliments relacionats amb la retolació, l’atenció al públic o la restauració.
Per què els joves andorrans pronuncien diferent el català que els seus avis?
La pronunciació diferenciada de les vocals obertes i tancades, un dels trets que tradicionalment han distingit la manera de parlar...
Normativa efectiva
Tot i que només es van imposar dues sancions, la Plataforma considera que la normativa ha estat efectiva perquè ha permès corregir nombroses irregularitats sense necessitat d’arribar a la via sancionadora. Ara bé, l’entitat adverteix que la protecció legal no és suficient si no va acompanyada d’un ús habitual de la llengua. En aquest sentit, assenyala que la tendència generalitzada a passar-se al castellà és el principal obstacle tant a Andorra com a Catalunya.
Malgrat aquest escenari, la Plataforma detecta alguns elements esperançadors, especialment en àmbits com l’esport, la cultura o l’aparició de nous creadors de contingut en català, tot i que admet que continua existint un repte important per reforçar la identificació dels joves amb la llengua catalana.
Entre Argentins, Colombians i Espanyols el català ja ha pràcticament desaparegut de la vida diària a Andorra. Algun cop que he intentat mantenir el català em miren com si haguès robat a l’establiment. Deu ser l’únic país al món on els de fora poden imposar el seu idioma. “Avantatges” del bilingüisme. D’aquí 50 anys tothom en espanyol. I no, no és alarmisme, és realisme.