La pronunciació diferenciada de les vocals obertes i tancades, un dels trets que tradicionalment han distingit la manera de parlar dels andorrans, van perdent pes entre les generacions més joves. Així ho apunta una investigació de la filòloga Sílvia Rovira, que analitza els canvis que està experimentant la pronunciació del català al Principat.
Per elaborar l’estudi, la investigadora ha entrevistat més de 70 persones de totes les parròquies i franges d’edat. La voluntat és dibuixar una radiografia del català que es parla avui a Andorra i comprovar fins a quin punt les noves generacions mantenen o abandonen alguns dels trets fonètics que han caracteritzat històricament la variant andorrana.
Torna la polèmica del creper de la Rotonda amb nous insults contra el català
Ahmed Agharbi El Bachiri, propietari de la Creperia de la Rotonda a Andorra la Vella ha aixecat una forta polèmica...
La principal hipòtesi de treball és que la diferència entre vocals obertes i tancades està deixant de ser significativa per a molts joves. Segons explica Rovira a ATV, “l’estudi parteix de la hipòtesi que en la majoria dels parlants joves, especialment de les parròquies altes, aquestes vocals ja no són contrastives. És a dir, que no es fa la diferència entre una vocal oberta i una de tancada”.
Entendre els canvis
La recerca no es limita a la pronunciació. També analitza aspectes com l’edat, el gènere o els usos lingüístics dels participants per identificar quins grups lideren aquesta transformació i intentar entendre per què es produeix.
Procés d’evolució interna de la mateixa llengua catalana
Una de les conclusions més rellevants dels primers resultats és que el fenomen no sembla tenir l’origen principal en la influència del castellà o del francès, com podria pensar-se inicialment. Més aviat, tot apunta a un procés d’evolució interna de la mateixa llengua catalana, documentat també en altres territoris del domini lingüístic.
El castellà no és el causant
En aquest sentit, la filòloga assenyala que “el castellà podria haver accelerat el fenomen actualment, però no sembla ser-ne el causant, tenint en compte que aquests primers indicis es donen en persones nascudes abans de la penetració del castellà al territori”.
Junts vol imitar Andorra i demanar l’A2 de català perquè els migrants renovin la residència
La setmana vinent, el Parlament de Catalunya votarà si exigeix un determinat coneixement lingüístic per a la immigració, en línia...
Més enllà dels resultats concrets, la investigació posa de manifest una altra realitat: el català d’Andorra continua sent una de les varietats menys estudiades de tota la llengua catalana. La manca de treballs moderns sobre la seva pronunciació fa que encara hi hagi moltes preguntes obertes.
Precisament per això, la tesi de Rovira aspira a convertir-se en una de les primeres aproximacions sistemàtiques als sons i les particularitats fonètiques del català andorrà del segle XXI.
Per començar a Andorra no tothom ha parlat igual perque ha vingut gent de diferents llocs, com de Barcelona per exemple. Però el que tenim més a prop, el Pallars, pràcticament parlem igual.
És ben senzill, els nens copien la pronunciació dels professors, i alguns d’aquests son d’origen extranger i parlen català amb un accent ‘diferent’. El català que parlen molts joves avui dia no s’asssembla pas ni a l’accent andorrà que parla la generació anterior, ni al de Lleida, ni Girona ni tampoc de Barcelona. És l’accent dels extrangers que aprenen català
Quan dius estrangers si parles de professors de Catalunya, València, Illes Balears o Catalunya Nord, entendria el teu comentari, però si no es el cas no li veig molt sentit. Es cert que si et refereixes a això certament està ple de professors estrangers, i a sobre hi ha un bon pessic de professors (i ho dic amb coneixement de causa, ja que vaig ser alumne a un dels centres de català quan em vaig treure el C1) que importen les seves independentistes de Catalunya que res tenen a veure amb Andorra a les aules, i no facis servir la teva llibertat d’expressió expressant una idea contraria debatent amb respecte que et posen problemes i van a per tu a les classes. Els debats polítics que no són d’Andorra s’han de quedar fora de les aules. I si per estrangers parles de gent que no són dels terrirtoris abans mencionats però que han fet filologia catalana, tenen un C2, compleixen amb els requisits demanats per llei i superen les proves de selecció no li veig el problema. I estic d’acord que degut als professors que són de diferents zones de Catalunya, Valencia, etc… doncs sí a la llarga s’acabarà parlant un català que no és estricatament la variant parlada tradicionalment a Andorra, però això també passa a Catalunya amb la mobilitat dels professors per col·legis de tot el territori i també de professors que venen de València on han estudiat filologia catalana i donen classes a Catalunya per que no s’omplen les places necessàries amb gent local. Al final el català après a les escoles s’acabarà uniformitzant i sols aprendras la variant local si el mames a casa dels pares, els avis o familiars.
Doncs els professors de català haurien de ser més pròxims al Pirineu…que se sent més de casa a la orella.
doncs si, paraules catalanes pròpies d’andorra com carrota, bajoques o trumfes acabaran despareixent si no es prenen mesures i això seria una llàstima.
Papito uste no es de aquí mi amol el nuevo catalàn carajo.