El secretari general del Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP), Sergi Esteves, alerta que els models de carrera professional i d’avaluació de l’acompliment impulsats pel Govern poden col·lapsar el sistema educatiu si s’apliquen tal com estan plantejats. Així ho ha manifestat després de l’assemblea general anual del sindicat, en què s’ha presentat la configuració definitiva dels dos projectes, que han estat objecte d’un debat «llarg i intens» entre els afiliats. Tot i que el SEP accepta la proposta de carrera professional, Esteves considera que els models no s’adeqüen a les particularitats del cos d’educació i adverteix que, en lloc de millorar la qualitat de l’Administració, poden acabar perjudicant-ne el funcionament.
«Els dos projectes, tant l’un com l’altre, no s’adeqüen a les especificitats i al funcionament propi del nostre cos», ha assenyalat Esteves, que ha advertit que, si s’apliquen tal com estan dissenyats, «col·lapsaran el sistema». En aquest sentit, considera que els procediments previstos poden acabar aturant el funcionament ordinari dels centres i de les àrees del Ministeri d’Educació, sense que això es tradueixi en una millora efectiva del servei. «En lloc de guanyar qualitat en l’Administració, concretament en educació, el que farem és perdre-la perquè ens aturarem el sistema a fer processos que no aporten res», ha afirmat.
Educació nega que s’hagi vetat els docents de català dels cursos del María Moliner
El Govern “no té constància” que s’hagi exclòs docents d’altres centres educatius del país, ni en particular, docents de llengua...
El SEP qüestiona la càrrega de feina del nou sistema d’avaluació
Una de les principals preocupacions del sindicat se centra en el nou sistema d’avaluació de l’acompliment i, especialment, en la càrrega de feina que comportarà per als comandaments dels centres educatius. El reglament preveu quatre objectius per treballador, un de col·lectiu i tres d’individuals, que s’han de desenvolupar en cicles de dos anys. L’objectiu col·lectiu s’ha de mesurar mitjançant enquestes als usuaris, un mecanisme que el SEP qüestiona perquè no té clar qui hauria d’avaluar el servei educatiu. «Qui serà l’usuari nostre que respondrà a les enquestes?», s’ha preguntat Esteves.
Pel que fa als objectius individuals, el dirigent sindical considera que el model tampoc no té prou en compte els temps i les particularitats de l’activitat educativa. Segons ha exposat, els projectes que s’implementen a les aules necessiten un període més ampli per poder-ne valorar els resultats, ja que cal esperar a disposar de les qualificacions dels alumnes per determinar si les mesures adoptades han funcionat. «Fins que no tinguis els resultats acadèmics no pots veure realment si funcionen les coses, els canvis que estàs fent a l’aula o no», ha argumentat. Per això, considera que els cicles de dos anys no són adequats per avaluar la feina educativa i reclama que els objectius estiguin vinculats a les millores dels centres i a la qualitat del conjunt del sistema.
Esteves també ha posat el focus en la feina que hauran d’assumir els directors i la resta de comandaments avaluadors. Cada responsable haurà de definir tres objectius individuals per cadascun dels treballadors que tingui a càrrec, fer-ne el seguiment i valorar-ne el compliment. Una tasca que, segons el secretari general del SEP, pot resultar inassumible en centres amb desenes de professionals. «Si de cada treballador ha de definir tres objectius, fent-ne el seguiment, en el marge d’un any, és inassumible», ha advertit. Al seu entendre, aquesta dedicació pot anar en detriment d’altres responsabilitats que són prioritàries per al funcionament dels centres. «Deixarà de fer altra feina que és prioritària per bolcar-se en això», ha assenyalat.
Educació ja busca l’empresa que subministri les caixes fortes per guardar els mòbils dels alumnes d’Andorra
Educació ha posat en marxa el procés per estendre la custòdia dels telèfons mòbils als tres centres de segona ensenyança...
Esteves preveu que el sistema podria fracassar el primer any
El representant sindical ha anat més enllà i ha pronosticat que el sistema d’avaluació podria fracassar durant el primer any d’aplicació. De fet, considera que el primer cicle, que està previst que tingui una durada aproximada d’un any, podria no arribar a completar-se. «És que jo crec que no arribarà a finalitzar l’any», ha manifestat, tot assenyalant la complexitat del procediment, la definició dels objectius i les incidències que, segons ha explicat, ja s’estan produint a la plataforma digital de gestió. «És que és inassumible i és que no aportarà cap qualitat, cap tipus de qualitat», ha insistit.
A més, Esteves alerta que el sistema pot acabar generant l’efecte contrari al que persegueix si els objectius no s’ajusten a les funcions reals de cada lloc de treball. Ha explicat que hi ha tasques amb unes funcions molt definides en què resulta difícil establir objectius qualitatius que vagin més enllà de les responsabilitats ordinàries. En aquests casos, considera que es podria acabar recorrent a indicadors quantitatius o avaluant tasques que els treballadors ja desenvolupen habitualment. «No et queda una altra que fer objectius quantitatius», ha apuntat. També ha qüestionat que es pugui concedir una prima extraordinària per una feina que ja forma part de les obligacions quotidianes, ja que això podria desmotivar els professionals. «Si veu que està guanyant el mateix que el del costat que fa la meitat, doncs no té cap sentit», ha exemplificat.
El sindicat reclama autonomia per regular el cos d’educació
Un altre dels aspectes que preocupa el SEP és la centralització dels dos models per part del Ministeri de Funció Pública. El sindicat reclama que Educació pugui desenvolupar una regulació pròpia, d’acord amb les particularitats del cos i amb el marc jurídic que el regula. Esteves ha recordat que el cos d’educació disposa d’una llei pròpia que permet reglamentar tant la carrera professional com el sistema d’avaluació de l’acompliment. Per aquest motiu, demana al Ministeri d’Educació que defensi aquesta autonomia davant el plantejament general de Funció Pública. «El que demanem és que se’ns respecti aquesta autonomia jurídica que ens dona la llei», ha remarcat.
En aquest sentit, considera que aplicar un mateix esquema a tots els àmbits de l’Administració no garanteix l’equitat, perquè els diferents cossos tenen necessitats i formes de treballar pròpies. «No es pot confondre l’equitat entre cossos de l’Administració amb la igualtat», ha defensat. Al seu parer, la voluntat d’establir un model homogeni per a tots els treballadors públics no té prou en compte les especificitats dels cossos especials. «És impossible, perquè per a alguna cosa existeixen els cossos especials, perquè tenen les seves especificitats i el seu funcionament propi», ha afegit.
