Llars de propietat i lloguer
El percentatge de persones que viuen en llars de propietat en aquest darrer any s’ha incrementat en 2,7 punts (38,6% al 2025 respecte el 35,9% al 2024) i, per tant, ha disminuït en la mateixa proporció el nombre de persones en llars de lloguer (61,4% al 2025 front al 64,1% l’any 2024).
La titular de Presidència, Economia, Treball i Habitatge també subratlla que continua disminuint el volum de població amb sobrecàrrega dels costos de l’habitatge de lloguer, que ha passat del 13% el 2024 al 12,7% el 2025 (3 dècimes menys que l’any anterior). Es considera una llar amb sobrecàrrega dels costos de l’habitatge si s’hi ha de destinar més del 40% dels ingressos.
Marsol diu que Andorra està reduint la desigualtat
En el marc de la sessió de preguntes a Govern al Consell General, la ministra de Presidència, Economia, Treball i...
Indicadors de pobresa
Els indicadors de pobresa assenyalen que el volum de població en pobresa severa (per sota d’11.802 euros, el 40% de la mediana d’ingressos) ha continuat baixant del 4,2% el 2024 al 4% l’any 2025; igual que la població en pobresa relativa (14.752 euros equivalents al 50% de la mediana) que ha passat del 8,8% al 7,7%.
El percentatge de població en risc de pobresa (per sota del 60% de la mediana) ha millorat el 2025 després de l’empitjorament registrat el 2024 respecte l’any anterior. En concret, baixa 3,1 punts: del 16,4% el 2024 al 13,3% el 2025.
Repunt de la pobresa a Andorra
Tot i que l’any passat Càritas va atendre prop d’un miler de casos —una xifra que suposava una disminució del...
Desigualtat
Els indicadors de desigualtat en la distribució dels ingressos presenten una evolució divergent. D’una banda, la ràtio S80/S20, que compara la renda mitjana del 20% de la població amb més ingressos amb la del 20% amb menys ingressos, millora en passar del 7,1 el 2024 al 6,6 el 2025, fet que reflecteix una reducció de la distància entre els dos grups.
D’altra banda, l’índex de Gini, que mesura el grau de desigualtat en la distribució de la renda (on 0 representa la igualtat perfecta i 100 la desigualtat màxima), augmenta de 38,4 a 40,2, fet que apunta a un increment de la desigualtat segons aquest indicador.
Pel que fa a la privació material severa, la taxa augmenta del 5% el 2024 al 7,3% el 2025. Aquest indicador mesura la proporció de persones que no poden satisfer almenys quatre necessitats d’entre una llista de vuit necessitats bàsiques.
Països de l’entorn
Amb relació als països de l’entorn, l’Enquesta de condicions de vida evidencia que el llindar del 60% de la mediana d’ingressos de la població, per sota del qual es determina la taxa de risc de pobresa, és força superior als països veïns: 17.703 euros, enfront dels 13.445 euros d’Espanya i els 14.275 euros de França.
A tall d’exemple, mentre que a Andorra el 13,3% de la població es troba per sota d’aquest llindar (17.703 euros), el volum de població d’Espanya que està per sota del seu llindar, que en aquest cas se situa en 13.445 euros, s’enfila fins al 19,5%. En el cas de França, el volum de població que està per sota d’aquest llindar de risc de pobresa (14.275 euros), s’enfila al 16,3%.
