Dia històric. Així s’ha qualificat l’aprovació del primer Pla d’Acció Nacional per la Llengua al país. Un instrument legislatiu que, tal com han explicat aquest dilluns els presidents del Consell Nacional de la Llengua (CNL), Ladislau Baró i Mònica Bonell, i també el director del Departament de Política Lingüística, Joan Sans, servirà per fixar accions concretes per protegir, fomentar i normalitzar l’ús del català a Andorra. El pla es basa en una planificació a mig termini amb vocació triennal, del 2026 al 2029, i desplega un total de 22 actuacions emmarcades en dos grans objectius: consolidar el compromís i l’activitat institucional, i refermar el coneixement i l’ús del català entre la població. “Crec que és un dia comparable a l’aprovació de la llei i a la primera reunió del Consell, perquè avui veiem la primera fructificació explícita del nou marc legislatiu i del treball del Consell. Sense caure en excessos de narcisisme, és molt important que haguem aprovat aquest pla” ha celebrat Baró.
Tal com ha detallat Bonell, el primer objectiu inclou accions com actualitzar la informació sobre els coneixements, actituds i usos lingüístics de la població a través d’un estudi general previst pel 2026, que permetrà comparar els resultats amb els de l’última enquesta realitzada fa quatre anys. A més, el pla preveu dur a terme un estudi específic per a la població escolar de secundària i per al personal docent, que es realitzarà el 2028, amb l’objectiu de conèixer millor l’ús del català als centres educatius i identificar necessitats de foment i suport. Altres accions inclouen campanyes de sensibilització per promoure l’ús del català en espais com patis i menjadors, incentivar que les persones no canviïn d’idioma davant d’interlocutors que no parlin català, la celebració del Dia de la Llengua Materna, el 21 de febrer, amb actes lúdics i declaracions institucionals, la campanya “Parla’m en català”, la realització de podcasts amb convidats per preservar i difondre el patrimoni lingüístic, així com la col·laboració amb entitats que fomenten l’ús del català al país. “Amb aquest document l’administració general, els comuns i el teixit social i econòmic del Principat ens comprometem, a través d’accions específiques, a continuar treballant per protegir el català com a element d’identitat i cohesió social i refermar el seu coneixement i ús entre la població” ha assenyalat.
Pel que fa al segon objectiu, Sans ha comentat que les accions previstes inclouen ampliar l’oferta pública gratuïta de formació en català per a adults, amb la possible obertura de nous centres a Sant Julià de Lòria i a la Vall Central; impulsar concursos escolars de relats, ortografia, curtmetratges, cançons i podcasts; reforçar els mecanismes d’atenció a la diversitat i convivència als centres educatius; i ampliar el pla de foment de la lectura escolar als tres sistemes educatius del país. També es preveu la creació de videojocs educatius en català per a escoles i instituts, suport a creadors de contingut digital amb trobades al país, i la distribució de lots lingüístics per a comerços. Altres iniciatives inclouen normalitzar l’ús del català en la comunicació esportiva mitjançant convenis de col·laboració entre federacions, clubs i els departaments d’Educació i Política Lingüística, així com assegurar la presència d’espectacles, concerts i exposicions en català.
Davant d’una pregunta de la premsa sobre com es farà perquè el català arribi als menjadors o als patis, Baró ha deixat clar que no es vol imposar la llengua. “L’objectiu és fomentar l’ús del català amb incentius i estímuls, no amb mesures coercitives. Els nens tenen llibertat per parlar la llengua que vulguin, però si veuen que el català pren més protagonisme en el seu entorn, mica en mica acabaran jugant i comunicant-se en català” ha apuntat.
