Andorra fa un nou pas en el seu posicionament internacional en l’àmbit del coneixement i la recerca. És així gràcies a l’entrada d’Andorra Recerca + Innovació (AR+I) al Consell Internacional de la Ciència (ISC), la principal organització científica independent que actua com a ‘lobby’ per mantenir la ciència com un bé públic. Aquesta incorporació situa el país dins d’una xarxa global integrada per més de 250 acadèmies nacionals, organismes de recerca i institucions científiques de referència internacional.
La gerent d’AR+I, Marta Domènech, ha destacat que “la incorporació al Consell Internacional de la Ciència ens permet connectar Andorra amb els principals espais globals de reflexió científica i, alhora, contribuir-hi des de la nostra realitat i les nostres capacitats. En un moment en què la ciència i el coneixement afronten nous desafiaments, formar part d’aquesta xarxa és també una aposta pels valors de la cooperació, el rigor i l’evidència”.
L’ambiciós projecte que vol situar Andorra al mapa mundial de la innovació
La Fundació AndUp ha iniciat aquest dimarts la seva activitat amb l'objectiu de reforçar l'ecosistema emprenedor andorrà mitjançant una xarxa...
Missió de l’ISC
La missió de l’ISC és clara: defensar la ciència com un bé públic global i reforçar el paper del coneixement científic en la presa de decisions i en la governança mundial. El seu pla d’acció posa al centre qüestions com la sostenibilitat global, els riscos sistèmics, la relació entre ciència i polítiques públiques, la ciència oberta, la salut global o l’impacte de les tecnologies emergents.
Per a Andorra, formar part d’aquesta organització té una dimensió estratègica. D’una banda, facilita l’accés a coneixement, estudis i iniciatives internacionals que poden contribuir a una millor comprensió dels fenòmens que afecten el país. De l’altra, ofereix una plataforma per compartir experiència i coneixement propi en àmbits en què Andorra disposa d’una experiència reconeguda, com ara els entorns de muntanya, l’adaptació al canvi climàtic, la sostenibilitat, els riscos naturals, la salut ambiental o la innovació territorial. A més, l’adhesió d’AR+I representa un reconeixement a la tasca desenvolupada durant els darrers anys per impulsar la recerca, la innovació i l’aplicació del coneixement científic al servei del país.
Context internacional
Aquesta incorporació arriba en un context internacional en què la comunitat científica alerta sobre el creixement dels discursos que qüestionen l’evidència científica, la desinformació i les restriccions a la llibertat acadèmica. Davant aquesta tendència, l’ISC treballa per defensar la ciència com un bé públic global i reforçar el paper del coneixement rigorós en la presa de decisions i en la governança internacional. Per això, la participació en l’ISC reforça igualment l’aposta d’Andorra per les polítiques públiques basades en l’evidència científica i les dades. Un dels objectius centrals d’AR+I és generar coneixement útil que contribueixi a anticipar riscos, orientar la presa de decisions i identificar noves oportunitats de desenvolupament per al país.
Amb aquesta adhesió, Andorra reforça la seva presència en l’escena científica internacional i envia un missatge clar: els grans reptes del segle XXI requereixen més cooperació, més coneixement compartit i més confiança en la ciència. La incorporació a l’ISC constitueix, així, una oportunitat per contribuir a una comunitat global que treballa per garantir que la recerca i la innovació continuïn sent eines fonamentals per al progrés de les societats i la millora de la qualitat de vida de les persones.
Sobre l’ISC
El Consell Internacional de la Ciència (ISC) és l’organització no governamental internacional que agrupa la comunitat científica mundial: en formen part més de 200 acadèmies de ciències, unions científiques internacionals i entitats de recerca d’arreu del planeta. Nascut el 2018 de la fusió entre el Consell Internacional per a la Ciència (ICSU) i el Consell Internacional de Ciències Socials (ISSC), i amb seu a París, l’ISC treballa perquè la ciència —tant les ciències naturals com les socials i les humanitats— sigui reconeguda com un bé públic global.
A la pràctica, actua com a portaveu de la comunitat científica davant dels governs i organismes com les Nacions Unides, promou que les decisions sobre reptes com el canvi climàtic o les pandèmies es prenguin amb base científica i defensa la llibertat i la responsabilitat dels investigadors a tot el món.
