L’advocat Josep Antoni Silvestre va recórrer contra l’embargament que té dels comptes a BPA on hi ha mig milió d’euros que va cobrar de la trama veneçolana que està processada per suposadament haver blanquejat milers de milions de dòlars al mateix banc.
Els diners que teòricament no van ser declarats com correspon i que són al marge dels honoraris que va rebre dels veneçolans els va rebre com una suposada gratificació per haver aconseguit el desbloqueig judicial de 200 milions de dòlars d’aquest grup. Silvestre està processat pel teòric blanqueig del mig milió.
Recusació de García Val per suposada amistat
L’advocat va recórrer contra l’embargament i el president del Tribunal de Corts va nomenar com a ponent a la magistrada, l’antiga fiscal adjunta Núria Garcia Val, incorporada al Tribunal des del 25 de juny del 2025. El Ministeri Fiscal va recusar García Val en aquest cas perquè suposadament «la magistrada tindria una amistat íntima amb un dels processats, el qual hauria actuat com a advocat seu, i, a més, mentre havia exercit de fiscal adjunta, s’hauria apartat amb certa regularitat de les causes en què intervenia aquest advocat».
Marticella venç Silvestre i és la nova degana dels advocats d’Andorra
Margarida Marticella ha estat escollida degana del Col·legi d’Advocats d’Andorra en unes eleccions històriques en què han participat 269 lletrats,...
Corts va desestimar la petició de la fiscalia, però el Ministeri Públic va recórrer al Tribunal Superior que li va donar la raó. Es va revocar la decisió del Tribunal de Corts i Núria Garcia Val va quedar recusada. Silvestre va presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional «per una presumpta vulneració dels drets a un jutge predeterminat per la llei, a una resolució fonamenta en Dret i a un tribunal imparcial».
Silvestre demana la recusació del magistrat Pastor
Silvestre demanava que es recusés el magistrat ponent del Tribunal Superior Pere Pastor per suposats vincles que el farien incompatible en decisions sobre aquest cas.
Fonamentava «la suposada parcialitat del ponent amb les coincidències que hauria tingut en l’àmbit docent de la Universitat d’Andorra amb Alfons Alberca Sanvicens (llavors fiscal general) i segons la informació de la qual disposen, el segon l’hauria substituït en algunes classes, ja que eren companys en diversos cursos, motiu pel qual els recurrents tenen una aprehensió legítima en considerar que el ponent no seria imparcial».
Es recull que hi ha «certs rumors respecte d’una suposada proximitat personal entre Alfons Alberca Sanvicens i els magistrats, Pere Pastor Vilanova i Joan Manel Abril Campoy, tot i que no poden acreditar la naturalesa íntima d’aquestes relacions, si bé és un fet públic i acreditat relatiu a les aparences, les trobades i els dinars entre Joan Manel Abril Campoy i Alfons Alberca Sanvicens».
Silvestre també posa en el punt de mira el fiscal adjunt Borja Aguado que treballava amb Alberca quan aquest últim era fiscal en cap. Apunta a Aguado com l’instructor de l’acció judicial contra ell.
Pastor qualifica els arguments de “complotistes”
Pere Pastor va enviar un informe de resposta al TC on indicava que «Alberca i Aguado no són part en aquest procediment, ni hi han intervingut en cap qualitat. La construcció argumental presentada respon a un relat “complotista” sustentat en conjectures i retalls de premsa, sense cap acreditació objectiva dels fets que es pretenen insinuar».
El magistrat afegia que «en qualsevol cas, les inferències mencionades no acrediten cap vincle rellevant des del punt de vista jurídic, ni cap interès directe o indirecte meu en la causa. Per tant, cap dels fets invocats és subsumible en els supòsits legals de recusació, ni permet, des d’una perspectiva objectiva, suscitar dubtes legítims sobre la meva imparcialitat».
“La Seu no ha de ser la rodalia de ningú ni el pàrquing d’Andorra”
L'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha rebut amb prudència l'anunci de la Generalitat de Catalunya per licitar l'estudi del futur...
Pastor afegia que «no he impartit classes conjuntament amb Alfons Alberca, ni l’he substituït, llevat d’un eventual error involuntari de memòria. La meva activitat docent és molt esporàdica i puntual. No he dirigit cap tesi doctoral ni a Andorra, ni a l’estranger».
El TC rebutja el recurs per manca de proves
El Tribunal Constitucional va rebutjar tant el recurs d’empara com el posterior de súplica. Conclou que Silvestre no presenta cap prova sinó simples insinuacions. I aquestes «no només no es veuen recolzades per fets concrets, sinó que ni tan sols s’afirmen de manera clara. Tant és així que el recurs de súplica es pren la llibertat de recollir “rumors i comentaris”, amb la qual cosa es desqualifica a si mateix».
El TC determina que «la recusació s’ha de desestimar, perquè no s’emmarca en cap causa legal, perquè es basa en fets insinuats, ni tan sols afirmats, i, perquè aquests fets són del tot irrellevants per apreciar la imparcialitat subjectiva o objectiva del magistrat ponent».
En la seva línea de tendències dilatories