Els pisos pels núvols no frenen Andorra: per què segueixen venint residents estrangers i inversors?

Els pisos anunciats freguen els 900.000 euros de mitjana i Escaldes arriba als 8.724 €/m², però el país continua atraient població i capital

El preu de l'habitatge s'ha disparat a Andorra / ElCorreo

El preu de l'habitatge s'ha disparat a Andorra / ElCorreo

Andorra viu una paradoxa cada vegada més accentuada: comprar un habitatge és més car que mai, però el país continua guanyant població i atraient nous residents i inversors estrangers. Ni tan sols l’escalada dels preus immobiliaris ha estat suficient, fins ara, per frenar el creixement demogràfic.

Les últimes dades dels habitatges anunciats permeten dimensionar aquesta realitat. Escaldes-Engordany ja s’acosta als 8.800 euros per metre quadrat, amb una mitjana de 8.724 euros, i es consolida com la parròquia més cara del país. La segueixen Ordino, amb 7.519 euros, i Andorra la Vella, amb 7.246 euros per metre quadrat.

La barrera d’entrada és especialment elevada en el cas dels pisos. El preu anunciat arriba de mitjana als 7.495 euros per metre quadrat, mentre que els habitatges unifamiliars se situen en 5.735 euros.

Pisos de gairebé 900.000 euros de mitjana

Les xifres absolutes són encara més il·lustratives. Un pis anunciat al Principat té un preu mitjà de 894.805 euros, mentre que en el cas de les cases unifamiliars la xifra s’enfila fins als 2,52 milions d’euros.

Si es tenen en compte conjuntament tots els habitatges que estan a la venda, el preu mitjà anunciat arriba als 1.187.456 euros, un 29,8% més que només un any abans.

Malgrat aquesta escalada, Andorra ja ha superat els 90.000 residents i continua mantenint una tendència demogràfica ascendent.

El preu de l’habitatge s’ha convertit en una de les principals preocupacions del país, especialment per als treballadors amb salaris mitjans i baixos, però això no ha eliminat els incentius per instal·lar-se al Principat.

Una primera explicació es troba en el mercat laboral. L’economia andorrana continua necessitant mà d’obra procedent de l’exterior en sectors com l’hostaleria, el comerç, la construcció i els serveis, a més de professionals especialitzats.

Però trobar feina no és l’únic factor que explica l’arribada de nous residents.

Fiscalitat, seguretat i qualitat de vida

Un dels principals atractius continua sent la fiscalitat, especialment per a empresaris, professionals liberals, emprenedors i persones amb rendes elevades.

L’IRPF té un tipus màxim del 10%. Els primers 24.000 euros de renda general estan exempts, mentre que entre 24.000 i 40.000 euros la bonificació existent deixa un tipus efectiu del 5% en aquest tram.

L’IGI, l’equivalent andorrà de l’IVA, presenta un tipus general del 4,5%, clarament inferior al dels països veïns. Per als perfils amb més capacitat adquisitiva, l’estalvi fiscal pot compensar almenys parcialment el cost molt més elevat de l’habitatge.

També hi juguen altres factors, com la seguretat jurídica i política, l’estabilitat institucional i la seguretat ciutadana, especialment valorada per determinats nous residents que decideixen traslladar-se al Principat amb la família.

Andorra hi afegeix un entorn natural privilegiat, amb muntanya, esquí i activitats esportives a poca distància dels principals nuclis urbans, i la proximitat amb Espanya i França.

La millora de les telecomunicacions i l’expansió del teletreball també han ampliat el perfil de persones que poden plantejar-se residir al país sense necessitat de desenvolupar-hi físicament tota la seva activitat professional.

Aquest fenomen és especialment visible entre empresaris digitals, creadors de contingut, esportistes i professionals amb ingressos elevats. Per a aquests perfils, assumir un habitatge més car pot continuar resultant atractiu si es valora conjuntament la fiscalitat, la seguretat i la qualitat de vida.

L’altra cara de l’èxit d’Andorra

A aquesta demanda residencial s’hi afegeix el component inversor. L’escassetat de sòl i l’augment dels preus han reforçat durant els últims anys la percepció de l’immobiliari andorrà com un actiu susceptible de revalorització.

Aquí apareix la gran contradicció. Els mateixos factors que fan atractiva Andorra per a les rendes més elevades contribueixen a incrementar la pressió sobre un mercat residencial que resulta cada vegada menys accessible per a una part dels treballadors.

La diferència entre perfils és considerable. Per a un nou resident amb ingressos elevats, pagar més per l’habitatge pot representar un sobrecost assumible davant dels avantatges que troba al país. Per a un treballador del comerç, l’hostaleria o els serveis, en canvi, el preu del lloguer o de compra pot convertir-se directament en un obstacle per poder viure a Andorra.

Aquesta situació també contribueix a explicar que una part dels treballadors opti per establir-se a la Seu d’Urgell i altres poblacions pròximes i travessar diàriament la frontera per treballar al Principat.

Paradoxa andorrana

La paradoxa andorrana és, per tant, cada vegada més visible: el país necessita continuar important treballadors per sostenir el creixement de l’economia, mentre el mateix creixement i l’arribada de residents amb més poder adquisitiu pressionen sobre l’habitatge que aquests treballadors necessiten.

Amb pisos anunciats per gairebé 900.000 euros de mitjana, preus que freguen els 8.800 euros per metre quadrat a Escaldes-Engordany i un valor mitjà dels habitatges en venda que ha crescut prop d’un 30% en només un any.

El gran interrogant és fins quan Andorra podrà mantenir aquest equilibri si els preus de l’habitatge continuen avançant molt per sobre de la capacitat econòmica d’una part dels residents que el país necessita per funcionar.

Exit mobile version