La llei de la llengua oficial d’Andorra ha complert el seu segon aniversari aquest mes d’abril del 2026 enmig d’un profund debat sobre la seva aplicació real. Tot i que la normativa ha assolit fites estructurals innegables, com ara el reforç de recursos d’aprenentatge per a nouvinguts i un augment massiu de matriculacions als exàmens oficials, el compliment de la norma a l’asfalt mostra un escenari complex.
En aquest sentit, el balanç de l’any 2025 evidencia les dificultats per traduir el text legal en sancions efectives. Al llarg de l’any passat, el Principat va registrar prop d’un centenar de queixes, de les quals 25 van ser canalitzades per Plataforma Andorrana per la Llengua. Malgrat que l’ONG va detectar fins a 44 infraccions —22 de les quals considerades directament no esmenables—, l’administració només va acabar imposant dues multes de 1.201 euros, la penalització mínima per a faltes greus en un barem que va dels 600 als 60.000 euros.
Torna la polèmica del creper de la Rotonda amb nous insults contra el català
Ahmed Agharbi El Bachiri, propietari de la Creperia de la Rotonda a Andorra la Vella ha aixecat una forta polèmica...
Obstacles a l’administració: dispersió de competències i manca de mitjans
D’altra banda, el president de l’entitat a Andorra, Guillem Fiñana, apunta que existeix una clara “diferència de criteri” amb l’executiu a l’hora d’interpretar la literalitat de la llei. Actualment, l’associació es troba en una fase d’observació i manté converses amb el Ministeri de Cultura per contrastar els motius pels quals s’executen tan poques resolucions punitives davant les mancances detectades.
Així mateix, un dels grans esculls per a la viabilitat dels expedients és el sistema de control, descrit com a “molt dispers” pel teixit associatiu. En lloc de centralitzar les inspeccions en un únic organisme especialitzat, la investigació de les denúncies depèn dels serveis d’inspecció sectorials de cada departament governamental, un entramat que ja patia saturació abans de l’aprovació de la llei i que no ha rebut recursos addicionals per entomar l’alta càrrega de treball.
El repte de les franquícies i la crida al compromís ciutadà
Igualment, la vulneració del dret a ser atès en la llengua pròpia del país és especialment visible a les zones més turístiques del centre d’Andorra la Vella, on abunden les franquícies de grans cadenes internacionals que fan una lectura laxa de la normativa. L’entitat recorda que, si bé l’esperit de la llei se centra en la conscienciació i no té un afany recaptatori, la manca de fermesa obre la porta a la reincidència per part d’establiments que ja havien estat advertits de forma prèvia.
Finalment, des de Plataforma per la Llengua es demana a la societat civil andorrana un major grau d’activisme per frenar l’hàbit generalitzat de canviar d’idioma de forma immediata davant d’un interlocutor estranger. Aquestes dificultats contrasten clarament amb la realitat de Catalunya, on el teixit social es mostra molt més punitiu; segons el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, el territori català va tancar el 2025 amb un rècord de 3.604 denúncies, consolidant una tendència a l’alça respecte a les 2.671 del 2023 i les 2.423 del 2024, confirmant que el retrocés dels drets lingüístics és un desafiament que traspassa les fronteres del Principat.
Només es tracta d´aplicar la llei, tan simple com això, no cal fer res més.
a les grans empreses el castellà guanya per golejada, tothom gent de fora que no parla català, sobretot als bancs.
Ara tots tranquils al problema que habia amb al crepero , sempre es fotia del catala la creperia lian tancat per sempre ell , ya no viu andorra fa 4 bulos a espanya marcha capa al marroc