La gestió de la normativa lingüística a Andorra ha tornat al debat polític per la falta de control i sancions davant dels incompliments. La consellera general de Concòrdia Maria Àngels Aché ha denunciat que el compliment de la legislació no s’està garantint de manera efectiva en el sector comercial i de la restauració.
Segons les dades exposades per Aché, durant el 2025 es van registrar més d’un centenar de queixes ciutadanes per possibles vora de la Llei del català. Tot i això, només dos d’aquests casos van acabar finalment amb una sanció econòmica.
“De què ens serveix tenir una llei si després no garantim que es compleixi?”, ha qüestionat la representant pública. En la seva intervenció, ha remarcat el dret de qualsevol usuari a ser atès en la llengua oficial en entrar en un establiment del país.
Manca de centres d’autoaprenentatge a tres parròquies clau
Més enllà del control de les normes, el discurs s’ha centrat en les dificultats per aprendre l’idioma que enfronten els nouvinguts. La consellera ha assenyalat que, si s’exigeix el domini del català, s’han d’oferir totes les facilitats institucionals necessàries.
Actualment, parròquies com Andorra la Vella, Ordino i Sant Julià de Lòria encara no disposen de centres d’autoaprenentatge de la llengua. Aquesta manca d’infraestructures complica que els residents puguin completar la seva formació.
A més, s’ha alertat sobre el nivell d’exigència A1, que consisteix simplement a saber presentar-se, indicar el domicili i entendre consignes molt bàsiques. Aquest requisit inicial és el que es sol·licita per a la primera renovació del permís de residència i treball.
Crítiques a la proposta de flexibilitzar el nivell A1 per als permisos de residència
Tanmateix, la consellera comenta la proposta del Govern de Demòcrates de permetre excepcions en la renovació dels documents sense acreditar ni tan sols aquest nivell bàsic.
“Llavors en què quedem: exigim el català o busquem excuses?”, ha sentenciat Aché durant la seva exposició. La consellera ha instat l’executiu a abandonar les declaracions d’intencions i començar a passar de les paraules als fets.
