Alerta per als youtubers d’Andorra: el Suprem decidirà si Hisenda els pot fer tributar a Espanya

El Tribunal Suprem haurà de determinar si l’Agència Tributària pot qüestionar unilateralment un certificat de residència fiscal emès per Andorra

Façana del Tribunal Suprem espanyol / AEMG

Façana del Tribunal Suprem espanyol / AEMG

El Tribunal Suprem espanyol haurà d’aclarir fins on arriben les facultats de l’Agència Tributària a l’hora de qüestionar la residència fiscal d’una persona que s’ha traslladat a un altre país. En concret, determinarà si Hisenda pot deixar sense efecte, per decisió pròpia, un certificat de residència fiscal emès per Andorra quan existeix un conveni internacional entre tots dos estats.

El cas que ha arribat al Suprem afecta un contribuent que va traslladar la seva residència al Principat d’Andorra i que disposava d’un certificat oficial que acreditava que era resident fiscal andorrà.

Malgrat aquest document, l’Agència Tributària espanyola li va reclamar el pagament de l’impost sobre el patrimoni corresponent a l’exercici del 2016.

Es considera residència fictícia

La inspecció va considerar que el trasllat de residència a Andorra era fictici i que tenia com a finalitat evitar el pagament d’impostos a Espanya.

Hisenda, per tant, no va considerar suficient el certificat expedit per les autoritats andorranes i va procedir a practicar la liquidació tributària corresponent.

La qüestió que ara haurà de resoldre el Suprem va més enllà d’aquest cas particular i pot tenir conseqüències importants per a altres contribuents que hagin traslladat la seva residència fiscal a Andorra o a altres països.

Aquest cas situa els youtubers espanyols que viuen a Andorra en el punt de mira. Els youtubers espanyols Willyrex i Vegetta777 s’enfronten a l’Agència Tributària espanyola després d’un recurs davant de l’Audiència Nacional. Hisenda els reclama un deute conjunt d’uns 2,9 milions d’euros i exigeix que tributin a Espanya pels anys 2016 i 2017, malgrat que tots dos ja residien i treballaven des d’Andorra.

El tribunal haurà de determinar si, davant d’un conflicte sobre la residència fiscal d’una persona, la inspecció espanyola té capacitat per declarar que existeix una simulació de residència malgrat que l’altre Estat hagi certificat oficialment que aquella persona és resident fiscal al seu territori.

I, sobretot, haurà d’establir si Espanya pot prendre aquesta decisió unilateralment i sense la intervenció d’Andorra.

Regles del conveni de no doble imposició

El punt clau és l’existència del Conveni per evitar la Doble Imposició (CDI) vigent entre els dos països.

L’objectiu d’aquests convenis és establir les regles que determinen on ha de tributar una persona quan existeixen vincles fiscals amb dos estats i evitar que uns mateixos ingressos o patrimonis acabin tributant dues vegades.

La interlocutòria del 8 de juliol amb què el Suprem admet el recurs recorda que el mateix conveni preveu mecanismes específics per solucionar discrepàncies entre els dos països.

Entre aquests mecanismes hi ha la possibilitat d’obrir un procediment amistós entre Espanya i Andorra perquè les administracions tributàries intentin arribar a una solució quan existeix un conflicte sobre la residència fiscal.

La qüestió que es planteja és, per tant, si Hisenda pot saltar-se aquest mecanisme i concloure directament que una residència certificada per Andorra és fictícia.

Possible canvi d’escenari

La decisió del Suprem pot establir un criteri especialment rellevant en un moment en què els trasllats de contribuents espanyols cap al Principat estan sota una vigilància creixent de l’Agència Tributària.

Disposar d’un certificat de residència fiscal andorrà no ha impedit fins ara que la inspecció espanyola investigui si el trasllat s’ha produït realment o si el contribuent continua mantenint a Espanya els elements que podrien determinar la seva residència fiscal.

El debat que arriba al Suprem, però, no consisteix simplement a decidir si Hisenda pot investigar aquests casos, sinó com ha d’actuar quan Andorra ja ha reconegut formalment aquella persona com a resident fiscal.

No és la primera vegada que l’Agència Tributària espanyola qüestiona certificats de residència expedits per altres països.

Situació similar amb Portugal

Existeixen també conflictes amb contribuents que s’han traslladat a Portugal, especialment pensionistes espanyols que van acollir-se al règim portuguès de Residents No Habituals per beneficiar-se d’una fiscalitat més favorable.

En aquests casos, Hisenda també ha rebutjat determinats certificats portuguesos i ha reclamat que les rendes tributin a Espanya, tot i que la controvèrsia jurídica presenta diferències perquè l’Agència Tributària considera que aquests certificats no estan emparats pel conveni de doble imposició de la mateixa manera.

La futura sentència del Tribunal Suprem serà especialment important per al cas andorrà perquè haurà de fixar fins a quin punt Espanya està obligada a respectar un certificat fiscal emès pel Principat i a utilitzar els mecanismes de resolució previstos al conveni bilateral abans de considerar que aquella residència és simulada.

El pronunciament pot acabar establint així unes regles més clares per als conflictes fiscals entre Espanya i Andorra i, especialment, per als contribuents que han traslladat la residència al Principat però continuen mantenint interessos econòmics o personals a Espanya.

Exit mobile version