Els portals immobiliaris mostren una Andorra molt més cara que la que reflecteixen les compravendes formalitzades. El preu mitjà dels pisos anunciats arriba als 7.495 euros per metre quadrat, però les operacions tancades a les notaries se situen en 4.570 euros. Els anuncis superen, així, un 64% el preu mitjà de les vendes efectives.
A Barcelona, la distància és molt menor. El preu mitjà anunciat a l’agost del 2026 era de 5.440 euros per metre quadrat, davant dels 5.045 euros de les compravendes registrades durant el segon trimestre. La diferència és d’aproximadament un 7,8%.
El contrast planteja una pregunta: per què els preus que es demanen a Andorra s’allunyen tant dels imports de les operacions que realment es tanquen? Segons els portals, el preu a Andorra és molt més car que a Barcelona. Les dades oficial del cost real mostren que és absolutament a l’inrevés.
Expectatives dels propietaris allunyades de les vendes
L’informe de l’AGIA presentat el 21 de setembre evidencia un desajust entre les pretensions dels venedors i els preus de les compravendes. Després d’anys d’encariment, les expectatives dels propietaris poden superar els imports que els compradors estan disposats o poden permetre’s pagar.
Els pisos pels núvols no frenen Andorra: per què segueixen venint residents estrangers i inversors?
Andorra viu una paradoxa cada vegada més accentuada: comprar un habitatge és més car que mai, però el país continua...
L’AGIA defensa utilitzar les dades de les operacions formalitzades per ajustar aquestes pretensions. Un preu anunciat expressa una aspiració de venda; només quan apareix un comprador i es tanca l’operació es concreta el valor que el mercat accepta.
Aquesta necessitat d’ajust arriba en un moment de frenada. Durant el segon trimestre del 2026 es van registrar 473 transaccions relacionades amb habitatges, un 11,8% menys que un any abans, i es va encadenar el tercer trimestre consecutiu de descensos.
L’aparador pot concentrar els pisos més difícils de vendre
La diferència també s’ha d’interpretar tenint en compte que els pisos anunciats i els venuts són conjunts diferents. Els portals mostren l’oferta disponible; les notaries recullen els habitatges que han trobat comprador.
Els immobles amb preus menys competitius poden passar més temps anunciats, mentre que els que encaixen amb la demanda desapareixen dels portals quan es venen. Aquest mecanisme pot mantenir una oferta cara a l’aparador i contribuir a separar la mitjana dels anuncis de la de les operacions efectives. L’informe, però, no quantifica fins a quin punt això explica el cas andorrà.
També poden influir les diferències d’ubicació, qualitat, antiguitat o tipologia. Per això, el desajust del 64% no significa que cada pis es vengui amb una rebaixa equivalent, ni permet atribuir tota la diferència a una sobrevaloració dels propietaris.
Andorra sembla més cara als portals, però queda per sota en les vendes
La imatge del mercat canvia segons la dada que es prengui com a referència. Als portals, els 7.495 euros per metre quadrat d’Andorra superen àmpliament els 5.440 euros de Barcelona. En canvi, les operacions efectives situen els 4.570 euros andorrans per sota dels 5.045 euros de la capital catalana, una diferència del 9,4%.
La comparació és orientativa: els preus anunciats corresponen a l’agost i les compravendes de Barcelona al segon trimestre. A més, la dada barcelonina inclou el conjunt d’habitatges, mentre que l’andorrana correspon a pisos. Tot i aquestes limitacions, les referències mostren una distància especialment elevada entre l’oferta i les vendes al Principat.
Pisos cars i massa grans per a moltes llars
El desajust també afecta les característiques de l’oferta. Les llars andorranes tenen una mitjana de 2,2 persones, però gairebé el 38% dels immobles ofertats tenen entre 100 i 150 metres quadrats.
Aquestes dimensions eleven el cost total de compra i dificulten l’accés dels residents que busquen habitatges petits i assumibles. La superfície, per si sola, no explica la diferència de preu per metre quadrat, però sí que ajuda a entendre per què una part de l’oferta no encaixa amb les necessitats i el pressupost de moltes famílies.
Els pisos s’han encarit un 131% a Andorra en deu anys: quant han pujat els sous?
Els salaris han augmentat de manera considerable a Andorra durant l’última dècada, però no han pogut seguir el ritme del...
L’informe posa en evidència unes expectatives que necessiten ajustar-se als preus de les operacions reals. Per determinar per què aquesta distància és tan superior a la de Barcelona, caldria comparar habitatges equivalents i conèixer quant temps passen
